Què va ser la Marxa sobre Roma
La Marxa sobre Roma va ser una manifestació organitzada pels feixistes italians amb l'objectiu de donar un cop d'estat i establir per la força la seva ideologia.
 |
Inicialment, Mussolini era socialista, republicà i ateu, però va anar modelant la seva ideologia de forma oportunista. Com que veia que els socialistes italians no serien capaços de fer una revolució com la de Rússia (1917), va començar a abandonar els seus ideals de jove.
El 1919 va fundar els Fasci Italiani di Combatitimento, una organització formada per veterans de la Primera Guerra Mundial. Tot i que Itàlia formava part del bàndol vencedor, havia patit dures derrotes al camp de batalla i no havien aconseguit quedar-se territoris que sentien seus, com Ístria, una península de la mar Adriàtica que avui està repartida sobretot entre Croàcia i Eslovènia.
Bona part de la població simpatitzava amb el comunisme, mentre que els veterans de guerra, empresaris i altres figures de l'elit buscaven líders eficaços en la dreta política.
El moviment ideològic de Mussolini es va radicalitzar i va abraçar el nacionalisme més bel·ligerant, amb una gran oposició al socialisme. La seva postura els va fer guanyar adeptes al món més conservador, empresarial i a l'exèrcit.
El 9 de novembre de 1921 Mussolini va fundar el Partit Nacional Feixista i va aconseguir els primers diputats. El 1922 va advertir: "El feixisme no és una reunió de polítics, sinó de guerrers (…) som una formació de combat que es referma per mitjà de trets, incendis i destruccions".
Al juliol de 1922 els sindicats socialistes van convocar una gran vaga per pressionar el govern a actuar contra els feixistes. Els seguidors de Mussolini van respondre prenent el control del transport públic i del servei postal. A més, van barallar-se amb els vaguistes donant la imatge que ells podien garantir la llei i l'ordre.
Davant la situació d'inestabilitat i col·lapse econòmic que travessava Itàlia, el 24 d'octubre de 1922 el líder feixista va fer una crida als seus: "O ens donen el govern o anirem a Roma a prendre'l". Així es va començar a gestar una operació liderada per Mussolini que coneixem com la Marxa sobre Roma.
Entre el 27 i 28 d'octubre uns 25.000 feixistes, coneguts com a camises negres pels seus uniformes, van començar a prendre ciutats i pobles del nord i centre d'Itàlia. Ocupaven per la força el lloc de les autoritats legítimes i assaltaven guarnicions militars i policials. Després van continuar camí a Roma mentre Mussolini es quedava a Milà esperant notícies.
Tot i que el primer ministre italià, Luigi Facta, va decretar l'estat de setge, el rei, Víctor Manuel III, no el va signar. De seguida Facta va renunciar al seu càrrec. L'endemà el monarca entregava el govern a Mussolini. En realitat, per tant, no va ser una pressa de poder per la força, sinó que el rei va cedir el poder sense lluitar. El 31 d'octubre milers de feixistes van fer una desfilada triomfal pels carrers.
Per què Víctor Manuel III no va fer més per aturar Mussolini? El rei sabia que el líder feixista comptava amb un gran suport a l'exèrcit. Fer servir els soldats no seria fiable i segurament fins i tot seria contraproduent. També coneixia que els sectors més conservadors de la societat el feien costat, tot i que molts d'amagat fins aleshores. A més, alguns dels principals polítics deien que acceptarien compartir el poder amb ell, segurament per por. El cas és que el monarca li va regalar el govern al feixisme. Però la sacsejada seria brutal. La seva decisió ocasionaria la fi de la democràcia italiana.
Mussolini va instal·lar el seu govern a Roma i durant els següents mesos ho va enllestir tot per tenir un control absolut de la societat. Fins i tot va empresonar o matar antics aliats que ara dubtaven d'ell o s'hi oposaven.
Creant una llei electoral favorable, i amb nombroses irregularitats, va assolir la majoria absoluta en les eleccions d'abril de 1924. Un any després ja havia eliminat qualsevol pretensió democràtica i instaurat una dictadura en què el seu partit era l'únic legal. Víctor Manuel III va conservar la seva posició de rei, tot i que no va deixar de tenir por. Però la gran popularitat que tenia la família reial va frenar Mussolini una vegada i una altra, malgrat que els seus fidels més propers desitjaven una república feixista.
Durant els següents anys, el règim feixista imposaria la seva ideologia i simbologia per tot el país. Si volies tenir feina o alguna ajuda del govern, havies d'estar afiliat al partit. Tot signe d'oposició o rebel·lia era perseguit sense descans. I així fins a l'acostament amb l'Alemanya nazi i la Segona Guerra Mundial.
