Gorbatxov i la Perestroika
La Perestroika va ser el nom donat a la reforma econòmica de Gorbatxov que pretenia modernitzar el sistema comunista de la Unió Soviètica (URSS), però que va ocasionar la seva desintegració.
 |
Perestroika significa 'reestructuració' i va ser l'objectiu principal de Gorbatxov des que va ser elegit secretari general del Partit Comunista l'any 1985. Com que considerava que l'economia soviètica estava estancada, va promoure polítiques per potenciar el seu desenvolupament, tot i que això impliqués renunciar al model tradicional comunista que havia estat la bandera de l'URSS durant la Guerra Freda.
Altres reformes complementàries serien la Uskorènie (acceleració) i la glàsnost (transparència). Deixant enrere els ideals revolucionaris, Gorbatxov volia transformar el comunisme introduint en el sistema elements liberals i capitalistes. La idea era buscar un socialisme més realista que resultés en el progrés i benefici de la societat.
Mikhaïl Gorbatxov, que a Occident era conegut com a Gorby, va néixer el 1931 en una família pagesa del sud de Rússia. En aquell moment, Rússia era una potència emergent i el Partit Comunista era fort i estava plenament consolidat gràcies a la Revolució Russa de 1917, que va eliminar el sistema tsarista i va portar a l'establiment de l'URSS. Al comunisme soviètic, l'Estat hi controlava absolutament tots els serveis i mitjans de producció.
El jove Gorbatxov es va afiliar a les Joventuts Comunistes i va estudiar dret a la Universitat de Moscou. Quan va tornar a casa, va començar a guanyar rellevància política a l'àmbit regional. Va anar enfilant-se dins del partit i ocupant càrrecs cada cop més importants, fins que el 1985 es va convertir en secretari general del partit i cap de govern de l'URSS.
En plena Guerra Freda, en què soviètics i estatunidencs volien imposar el seu model polític al món (comunisme contra capitalisme), Moscou arrossegava una mala relació amb els presidents dels Estats Units. Gorbatxov va aconseguir restablir les relacions amb el president de l'època, Ronald Reagan, i va evitar que l'enfrontament arribés a les armes. Per aquest motiu rebria l'any 1990 el Premi Nobel de la Pau.
Rússia i la resta de repúbliques de l'URSS patien una greu crisi econòmica, raó per la qual Gorbatxov va decidir engegar les seves agosarades reformes. Tot i les seves bones intencions, els efectes no van ser immediats, cosa que va provocar el malestar de la població que volia començar una nova era.
Gorbatxov va posar sobre la taula les errades del comunisme i va qüestionar el model, tot i que sense rebutjar-lo del tot. Amb ell, l'URSS feia els primers passos cap a una economia capitalista, fet que també va aixecar polseguera en alguns sectors. La situació no era gens fàcil.
Per una banda, intel·lectuals, polítics i sectors més prooccidentals exigien una transformació més radical cap al sistema capitalista i eleccions lliures. De l'altra, els comunistes sabien que aquestes reformes serien la fi del poder absolut del Partit Comunista, i tampoc no van ser ben acollides pel KGB i amplis grups socials defensors desfermats del comunisme.
El mercat de consum es va normalitzar i es va descentralitzar el sistema de govern. També es va lluitar de valent contra la corrupció que feia estralls des de molt temps enrere. Malgrat que les reformes pintaven bé, la gestió política no va estar a l'altura. Massa entrebancs i massa debats. El rumb no semblava prou definit i la davallada econòmica no s'aturava tan ràpid com es pretenia.
La societat soviètica va patir un enorme sotrac amb l'accident nuclear de Txernòbil, que va accelerar la decadència del model d'estat malgrat les reformes. La inestabilitat social i econòmica va resultar en la caiguda del mur de Berlín l'any 1989 i en tot un seguit de revolucions anticomunistes que van ocasionar les primeres declaracions d'independència d'algunes repúbliques soviètiques, com Lituània i Azerbaidjan el 1990.
L'agost de 1991, els sectors durs del Partit Comunista i del KGB van intentar un cop d'estat que només va durar tres dies. Amb tot, els fets van desgastar encara més el govern legítim de Gorbatxov i la situació de l'URSS. Finalment, davant la clara negativa de la majoria de repúbliques soviètiques a reconèixer el poder central de Moscou, l'URSS es va dissoldre el 25 de desembre. Així en sorgirien 15 nous estats: Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna, Uzbekistan i la mateixa Rússia.
Gorbatxov seria substituït per Borís Ieltsin, que governaria Rússia des de 1991 fins a 1999, moment en què Vladímir Putin va prendre el poder. Mentre que per a la comunitat internacional Gorbatxov es veu com una figura positiva i un gran polític, a Rússia ha calat la idea que va ser un desastre gràcies a la manipulació estatal. Segons enquestes recents, el 65% de la població russa creu que va ser un mal polític i que la Perestroika va ser un error, perquè abans d'ella el país era fort i estava unit, hi havia ordre, les relacions socials eren millors i les persones tenien més confiança en el demà.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
