Els mongols i Genguis Kan
Els mongols van ser un grup ètnic del centre d'Àsia que entre l'any 1206 i 1227 van formar un immens imperi sota el lideratge de Temujin, que va rebre el títol de Genguis Kan.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
| Mongòlia durant l'època de Genguis Kan |
Els mongols eren originaris dels voltants del llac Baikal i del massís d'Altai. Amb el temps van habitar les estepes més pròximes i es van dividir en diferents tribus. El terme mongol s'havia fet servir en alguna ocasió abans del segle XIII per referir-se a alguna de les tribus, però durant l'època de Genguis Kan va servir per identificar a tots els membres de l'ètnia. Possiblement significa 'valent', 'invencible' o 'guerrer'.
Les seves principals activitats en un principi eren el pasturatge i el nomadisme. Les tribus es desplaçaven segons l'estació de l'any i vivien en camps dins de les iurtes, les seves tendes. La iurta es construïa amb una estructura de fusta circular coberta de feltre de llana i amb una obertura central per a la sortida del fum. La llana d'ovella i les pells d'animals es feien servir també per a la roba, ja que el clima acostumava a ser dur, sobretot a l'hivern. La vestimenta d'homes i dones era pràcticament igual, fet que dificultava a vegades diferenciar-los.
La dieta bàsica consistia en formatge, iogurt, mantega i llet quallada. El ramat era molt valuós perquè els oferia molts recursos, però també menjaven carn de cavall, gos, llop i guineu, i fruits i vegetals silvestres. Si calia tenir reserves o es necessitava un extra d'aliment per a reunions de tribus, s'organitzaven caceres multitudinàries. L'estratègia era conduir els animals a una àrea petita on els arquers els mataven.
Curiosament, els mongols no solien beure llet fresca, perquè eren intolerants a la lactosa. Si l'aigua escassejava, bevien sang de cavall drenada del coll de l'animal sense matar-lo. Amb la llet fermentada d'egua es feia una beguda alcohòlica anomenada kumis, molt famosa en aquell temps i que fins i tot avui dia prenen molts pobles de les estepes eurasiàtiques.
Els homes es dedicaven sobretot a caçar, a la guerra i a dirigir. Però les dones participaven en tasques molt importants, com cuidar el bestiar, aixecar els campaments, criar els fills, produir menjar i cuinar-lo. També podien heretar propietats, participar en cerimònies religioses i ser xamans.
Les esposes dels líders tenien dret a expressar la seva opinió en les reunions tribals i, en l'època dels kanats (els regnes sorgits després de la mort de Genguis), algunes van regnar durant anys mentre s'elegia un nou monarca. Tal com passava amb els nens, les dones havien de saber muntar a cavall i fer servir l'arc ja quan eren petites. A més, eren un element fonamental dins la logística de guerra. Marxaven darrere dels exèrcits carregades de subministraments i amb més cavalls.
La societat mongola donava prioritat a la línia paterna i la poligàmia era comuna. Els homes podien tenir diverses esposes i concubines, tot i que una d'elles havia de ser la principal. Els seus fills serien els hereus de les propietats familiars. El més jove s'encarregaria de cuidar els pares fins que morissin.
La religió mongola no tenia textos sagrats i practicava una barreja d'animisme xamànic i veneració dels avantpassats. Es creia que els elements com el foc, la terra, l'aigua, les muntanyes i els fenòmens naturals posseïen esperits. Els xamans podien ser tant homes com dones i es pensava que tenien la capacitat de comunicar-se amb aquests esperits. En episodis de trànsit viatjaven al seu món, on podien trobar ànimes perdudes i presagiar futurs esdeveniments divins. Amb el temps, durant l'època dels kanats, molts mongols es van fer budistes i musulmans.
L'idioma mongol, encara existent avui dia, pertany a la família de llengües mongoles, un grup de dialectes estretament emparentats en què el mateix mongol és la llengua més destacada. No es coneix cap relació propera amb altres grups lingüístics i antigament s'escrivia en sentit vertical.
GENGUIS KAN
Genguis Kan no era el veritable nom d'aquest líder, sinó Temujin. Va néixer l'any 1167 a prop del llac Baikal i el seu pare, Iesugei, era el cap de la tribu Borjigin. Amb 9 anys, tal com marcava la tradició, el pare li va buscar una esposa. El seu nom era Borte i va ser sempre la seva principal dona. Es creu que tenien una molt bona relació.
 |
| Retrat de Genguis Kan fet pel pintor mongol Ho-li-hosun l'any 1278 |
Quan el pare va morir, Temujin tan sols tenia tretze anys. En teoria li tocava heretar el càrrec i dirigir, però membres importants de la tribu no el van acceptar perquè pensaven que no estaria prou capacitat. De cop i volta, tant ell com la seva mare i sis germans més van ser repudiats i es van veure en la misèria, sense res.
Durant dos anys van viure de la pesca i la recol·lecció, fins que Temujin va ser pres com a esclau per la tribu de Merkit. El van obligar a vigilar ramats i carregar aigua, entre altres tasques humils i feixugues. Però un dia un grup de joves el van ajudar a escapar. Aquesta colla estava formada pels que serien els seus primers fidels seguidors. Així naixia el nucli de la futura guàrdia imperial.
Temps després, Togril, rei dels keraïtes i antic amic del seu pare, el va convertir en un dels caps del seu exèrcit. Aleshores, els merkites van raptar l'esposa de Temujin, que no va dubtar a marxar amb els seus homes per recuperar-la. I no només la va recuperar, sinó que va conquerir els merkites. Així començava el camí que el portaria a dominar un gran imperi.
A poc a poc, la fama de Temujin com a cap militar augmentava i les comunitats de les estepes queien a les seves mans sense remei. La seva reputació el va enemistar amb Togril, que veia perillar el seu poder. Quan la topada es va produir, una part de l'exèrcit tenia clar qui era el seu líder. No van dubtar a seguir el jove i agosarat Temujin. Togril i tots els keraïtes van ser derrotats i les accions militars contra qualsevol tribu que no acceptés Temujin com a líder van continuar.
El 1206, amb 39 anys, va aconseguir dominar i pacificar tots els pobles de les estepes mongoles. Va ser aleshores quan va rebre el títol de Genguis Kan, que significa 'rei universal'. Per tal de controlar tot el poti-poti de tribus que hi havia, va decidir crear un codi de lleis per a tothom anomenat Iassa, que significa 'ordre' o 'decret'. L'organització social va ser més igualitària, la lluita entre tribus es va prohibir i es va proclamar la llibertat religiosa. Tres principis bàsics regien la Iassa: l'obediència a Genguis Kan, la unió de les tribus mongoles i la inflexibilitat del càstig.
Genguis va ensenyar els seus súbdits a sentir-se com una nació unida i els va posar a treballar per produir aliments i material bèl·lic en massa. Va organitzar el seu regne exclusivament per a la guerra, mantenint les necessitats dels seus al mínim, amb tan sols el necessari per viure el dia a dia. La seva capital seria Avarga, seu de la cort i centre del món mongol fins al 1235, any en què seria substituïda per Karakorum.
L'IMPERI DE GENGUIS KAN
El següent pas del líder mongol va ser posar la mirada al sud, on hi havia els tanguts. L'Imperi Tangut (conegut també com a Xi-Xia o Xia Occidental) controlava la part final de la Ruta de la Seda, que connectava Àsia oriental amb Europa per mitjà del comerç. El 1209 Genguis Kan va encetar la campanya que el portaria a sotmetre'l.
Poc després, una delegació de l'Imperi Jin (o Gran Jin) va reclamar que els mongols acceptessin ser un poble vassall i, esclar, la resposta va ser que ni parlar-ne. Aquest imperi estava liderat pels jurtxets, avantpassats dels manxús, i una part de la població era xinesa.
L'any 1211 Genguis va reunir els caps dels clans i van decidir atacar. Uns 65.000 mongols dividits en dos grups separats entre si per uns 300 km van penetrar territori enemic pel nord de la Xina, on esperaven 100.000 soldats a la frontera i 25.000 a la capital, Zhongdu (actual Pequín). Després d'assaltar la línia fortificada que temps després es convertiria en la Gran Muralla, els van vèncer i van saquejar algunes petites ciutats. Tot seguit, l'exèrcit mongol va girar cua i va tornar a casa.
Durant els següents anys les incursions van ser igual d'exitoses fins que el 1214 Zhongdu va ser assetjada. Amb un perímetre de 28 km, 12 portes, 900 torres i una triple muralla de 12 metres, la ciutat semblava resistir. El setge es va perllongar tant que Genguis va haver de tornar a Mongòlia a sufocar algunes revoltes. Mentrestant, el general Mukali mantindria el setge fins que la fam fes inevitable la rendició. I així va ser. La ciutat va obrir les portes i els mongols no van mostrar cap mena de pietat. La van saquejar per complet.
Ara tocava mirar cap a l'est, a l'Imperi Kara-Kitan o Liao Occidental. Aquest imperi havia estat fundat el 1124 pels fugits del col·lapse de l'Imperi Liao o Gran Liao en mans de l'Imperi Jin. El 1218 els mongols el van controlar fàcilment per causa de la inestabilitat que hi havia al poder.
Més a l'est, seguint la Ruta de la Seda en direcció a Europa, hi havia l'imperi de Coràsmia (conegut aleshores com a Khwarizm o Khwarazm), un estat musulmà format per turcs seljúcides. Genguis volia en un primer moment establir-hi acords comercials, però la relació amb el seu governant, el sha (rei) Alà-ad-Din Muhàmmad, es va torçar. L'ús del títol sha es devia a la forta influència persa, ja que era el títol tradicional que havien rebut històricament els monarques de Pèrsia.
Genguis va reunir informació de moltes fonts, principalment d'espies, va preparar el seu exèrcit amb cura i va rebre l'ajuda d'experts xinesos en construcció d'armes de setge. L'any 1219 es va dirigir a Coràsmia amb 150.000 soldats. Una ciutat rere una altra va caure i un nou imperi va quedar sota el domini mongol. Aleshores, Genguis va tornar a Mongòlia pel nord de l'Índia mentre que una part de l'exèrcit es va dirigir cap a Europa. Quan lluitava per reprimir una revolta dels tanguts i dels jurtxets, va emmalaltir i morir. Era el 25 d'agost de 1227.
 |
| L'imperi de Genguis Kan |
Hi ha diverses teories sobre la mort de Genguis. Una versió diu que va ser apunyalat i castrat per una princesa tangut. Una altra, en canvi, assegura que va ser ferit de mort mentre lluitava al camp de batalla. Ara bé, la teoria més acceptada és que va morir per culpa de la pesta. Quan va veure el final a prop, va demanar ser enterrat en secret. Els soldats així ho van fer i s'explica que mil cavalls van trepitjar el terra per esborrar-ne qualsevol rastre. Mai s'ha trobat la seva tomba.
Després de la mort de Genguis, el seu fill Ogodei seria el successor i Gran Kan (emperador) de tots els mongols. Aquest líder va aconseguir noves conquestes, fins i tot a Europa, confiant la tasca plenament en els seus generals. Els principats russos van ser devastats (Kíiv cauria el 1240), i el 1242 les tropes del Gran Kan es van presentar davant de Viena, però per causes encara debatudes van girar cua cap a casa sense atacar la ciutat. Segurament, assabentar-se de la mort d'Ogodei a Mongòlia hi va tenir a veure. Mai més els mongols tornarien a endinsar-se tant a Europa.
La darrere època d'esplendor cultural i militar seria sota el govern de Kublai Kan (1260-1294), cinquè Gran Kan i conqueridor de la Xina. Ell va ser qui va iniciar la dinastia Yuan, d'estil xinès, amb la capital a Cambaluc (actual Pequín). Kublai Kan és qui va rebre el famós comerciant Marco Polo. Durant el seu regnat, però, es va consolidar la divisió de l'imperi en diversos kanats (regnes) que havien de sotmetre's a l'autoritat del Gran Kan, tot i que a vegades s'enfrontaven entre si o proclamaven la seva independència. Un cop va morir Kublai Kan, la fragmentació de l'imperi seria irreversible. Amb el temps, els kanats quedarien assimilats per la població i cultura locals o patirien la invasió d'altres pobles.
 |
| Territoris dominats pels mongols a finals del segle XIII |
L'ÈXIT DE GENGUIS KAN
Genguis va ser capaç de sotmetre els estats més poderosos d'Àsia de la seva època amb un exèrcit de grans genets i arquers. Una de les claus de tot plegat va ser la selecció dels homes més pròxims i de més alt rang per les seves qualitats i no per pertànyer a una família noble. El seu carisma els va fidelitzar totalment.
La disciplina a l'exèrcit era molt dura. Hi havia un codi de conducta que s'havia de complir durant els atacs i conquestes, i els càstigs per desobeir eren col·lectius. Per exemple, si un home fugia en plena batalla, tota la seva unitat era executada juntament amb ell. Tot i no destacar en un principi el la guerra de setge, els mongols van saber adaptar-se i provar noves armes i estratègies. Qualsevol persona podia servir com a soldat, des d'un humil pastor de les estepes fins a una persona d'un altre poble.
Tot i que molt pobles asiàtics anteriorment havien estat cruels a l'hora de sotmetre d'altres, segurament Genguis Kan ho va fer a una escala sense precedents. La política del terror era calculada i planificada amb cura, cosa que facilitava el desgast i la rendició d'algunes ciutats i alertava altres del que podia arribar a fer si hi trobava resistència.
