Els iroquesos
El poble dels iroquesos es va formar a prop dels Grans Llacs i durant molt de temps van ser un poble nòmada fins que van formar la Confederació Iroquesa.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
Els iroquesos van poblar sobretot els voltants dels llacs Ontàrio i Erie fins al riu Hudson, a la regió nord-est. A si mateixos es deien haudenosaunee, que significa 'gent de la casa llarga'. L'origen del terme iroquès és desconegut i va ser popularitzat pels colons europeus.
Era un poble molt guerrer que es va fer sedentari i molt territorial. Aquests són els qui tenien el costum de fumar la pipa la pau entre diferents clans. Les principals tribus eren els mohawks, els onondagues, els oneides, els caiugues i els seneques, i formaven la Confederació Iroquesa. Amb el temps, els tuscarogues, que vivien vora la costa atlàntica i una mica més al sud, també en van formar part. A la regió del sud-est, s'hi va assentar el poble txeroqui, després d'una migració des del nord.
Les primeres cròniques europees els descriuen com a individus de gran bellesa, aficionats a les rialles i les bromes, hospitalaris i amables. A més, deien que eren perspicaços, valents, resistents i estoics davant del dolor.
Les famílies iroqueses estaven centrades en el paper de la dona. Les dones més sàvies eren les conselleres i les que elegien els caps tribals. Els homes havien de buscar la seva aprovació en cada decisió que afectava al clan. Les dones també s'encarregaven de repartir les terres i administrar-les. Les principals de cada tribu formaven el Consell de les Dones.
 |
| Exemple de dona iroquesa |
Les dones es podien divorciar i era pràcticament impossible trobar algun cas de violència contra elles. El llinatge dels clans no es feia a partir de la línia masculina, sinó de la femenina, i el matrimoni residia oficialment a l'habitatge de la dona. Els homes eren guerrers, caçaven i pescaven. Les dones treballaven la terra i decidien en tot allò relacionat amb ella. En altres àmbits, assessoraven en la presa de decisions.
Els iroquesos estaven organitzats en grans unitats familiars i la seva societat era molt igualitària, amb una idea de la llibertat que no permetia cap mena de superioritat entre els uns i els altres. Els poblats estaven formats per grans cases comunals allargades on vivien diverses famílies. D'aquí ve la seva autodenominació. Cada dues famílies compartien un mateix foc.
 |
| Casa iroquesa |
Principalment vivien de l'agricultura, del blat, la mongeta i la carbassa. També cultivaven fruits secs, gira-sol i tabac. A més, eren experts caçadors. Tot i que la pau era una característica fonamental entre ells, amb tribus o colons hostils podien ser uns guerrers temibles.
La Confederació Iroquesa es va constituir durant el segle XVI, com a resultat de l'arribada dels europeus, tot i que és possible que abans ja actuessin units en causes comunes. En aquesta lliga, cada tribu tenia una llengua (totes dins de la mateixa família lingüística), un territori i una funció diferent. Hi havia un Gran Consell, representació de totes les tribus, que supervisava la confederació. La Gran Llei de Pau era la seva constitució oral, que incloïa la llibertat d'expressió i religió, els drets de les dones i el repartiment equitatiu del poder. La unió iroquesa va ser la principal força nativa entre els segles XVI i XVIII.
No hi havia una concentració de poder absolut ni de propietat privada. El benefici del col·lectiu era la principal raó d'aquests pobles a l'hora de prendre decisions, sempre amb unanimitat, per mitjà del consens i el diàleg.
La guerra era una manera que tenien els homes d'aconseguir respecte, però entre les tribus iroqueses se solia respirar un ambient de germanor i pau característic. Els presoners de guerra podien ser adoptats per famílies si així s'acordava, si no, realitzaven les tasques més humils. No hi havia un sistema d'esclavitud destacable.
Amb l'arribada de colons francesos, holandesos i britànics, van desenvolupar un lucratiu comerç de pells de castors a canvi d'armes. Durant el segle XVII es van aliar amb els holandesos i es van enfrontar amb els algonquins, que era un poble veí que també practicava el mateix comerç. Això els va enemistar amb els francesos, aliats comercials dels algonquins.
 |
| Cap iroquès de l'època colonial |
A mitjans del segle XVII la majoria dels francesos van ser expulsats d'Amèrica del Nord i els iroquesos es van quedar sense el seu principal aliat europeu. Els holandesos també acabarien "tancant" les poques colònies que tenien a la costa est, en benefici dels colons anglesos.
En un principi, els anglesos van intentar mantenir una "bona relació" amb ells per assegurar-se les fronteres. Però, amb la independència de les tretze colònies i la formació dels Estats Units, la cosa va canviar. Molts iroquesos havien ajudat els britànics i, desprès de la derrota, es van veure reprimits i van haver de traslladar-se a altres territoris. D'altres, van quedar reclosos en reserves.
L'esport principal que practicaven els iroquesos i que consideraven sagrat era el dehuntshigwa'es, que va ser copiat i evolucionat pels colons europeus fins a convertir-se en el lacrosse actual. Les tribus que hi jugaven ho feien en camps de centenars de metres de longitud. Feien servir els seus pals de fusta per recollir i llançar la pilota o per colpejar els rivals. L'objectiu era portar la pilota fins a la zona assenyalada i així guanyar. Els partits podien durar dies.
Molts experts afirmen que Benjamin Franklin va tenir un contacte profund amb aquest poble i que d'ells en va prendre idees polítiques i socials que després intentaria establir en la nova societat estatunidenca. Alguns dels principis de la Gran Llei de la Pau van quedar reflectits a la constitució dels Estats Units.
En una carta enviada a un amic l'any 1751 va dir: "Cosa molt estranya seria si sis nacions de salvatges ignorants ideessin un sistema d'unió tan eficaç i fossin capaços de tirar-lo endavant de manera que sobrevisqués durant segles gairebé sense diluir-se, i que aquesta unió resultés impracticable per a una dotzena de colònies angleses".
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
