Els huaris
Els huaris van ser, juntament amb els inques, un poble que va establir una base imperialista al seu voltant, en aquest cas, entre els segles V i XI de la nostra era.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
Els coneixem pel nom de la seva capital, Huari (Wari). La seva cultura va florir a les terres altes de l'antic Perú, a l'actual departament d'Ayacucho, i es va escampar cap a la costa, cap al nord i cap al sud. Els huaris van crear importants rutes comercials amb els nasques i els tiahuanacotes, pobles veïns. Aquests pobles van ser una influència notable en la cultura huari, fins que es van convertir en un objectiu de conquesta. Es coneixen més de 50 llocs arqueològics dels huaris. El nom de la capital és de creació moderna, del segle XIX, i deriva del nom d'un riu de la zona. No sabem com es deien a si mateixos.
La capital estava ubicada a 2.800 metres d'altura i tenia una àrea d'uns 15 km quadrats. Es creu que la seva població podia haver arribat als 50.000 habitants en la seva millor època, més que moltes capitals europees contemporànies. Les estructures residencials eren rectangulars, amb poques finestres i dividides en diferents habitacions. Els murs de la ciutat eren força alts, fins a 10 metres i 4 de gruix. Es van construir amb pedres poc treballades. Els edificis tenien dues o tres plantes i podien contenir un pati. Les parets exteriors es pintaven de blanc amb guix, cosa que les feia resplendir amb el sol, i es creu que hi podien haver creat pintures murals. S'hi ha descobert un palau reial, tot i que no van construir grans edificis i no hi ha gaire diferència entre els públics i els privats.
La ciutat rebia aigua per mitjà de conductes subterranis i canals. Hi havia, a més, zones dedicades a la producció de ceràmiques i joies. Alguns materials trobats a la zona, i la presència d'edificis destinats a emmagatzemar, indiquen un intens comerç amb altres regions costaneres i de més a l'interior.
 |
| Restes arqueològiques huaris |
Els huaris destacaven fent tèxtils multicolors de cotó i llana. Els dissenys estaven compostos principalment de figures geomètriques regulars. Sovint els tèxtils es cremaven amb els morts en tombes que han quedat ben preservades gràcies a l'aridesa de la zona. A vegades, els dissenys eren tan abstractes que avui dia no som capaços de reconèixer el seu significat. Es diu que eren demostracions de l'estat mental que aconseguien amb el consum de substàncies naturals que actuaven com una droga i que eren part de les cerimònies religioses.
La societat huari estava fortament militaritzada i per la força va arribar a dominar cultures pròximes, com la nasca. Van fomentar la creació de cuitats en antics centres cerimonials i van difondre el culte a Viracotxa, un famós déu de la creació comú en diferents cultures andines. Acostumaven a fer servir pintures facials i, en alguns casos, es tatuaven.
Durant l'època més gloriosa dels huaris, van sorgir els primers quipus, un sistema tèxtil de registre d'informació que seria àmpliament usat i millorat pels inques. A més, tenien un sistema de treball obligatori a base de torns que va servir per optimitzar la mà d'obra dels pobles conquerits. Els inques també el copiarien amb el nom de mita. Els enterraments es feien en tombes col·lectives amb els cossos dins de fardells funeraris.
 |
| Fardell funerari huari |
A la cultura huari existia una elit sacerdotal i una altra de guerrera, però no se sap gaire cosa dels seus governants. Un detall curiós és que les dones podien arribar al màxim poder polític i, de fet, se n'han trobat tombes en bon estat. A més, un complex sistema de funcionaris duien a terme les tasques necessàries per al correcte funcionament de l'administració. Els camperols i els artesans formaven el gruix de la societat, tot i que no en tenim gaire informació per concretar més les seves característiques.
L'economia estava plenament centralitzada i planificada. Cultivaven a les muntanyes fent servir terrasses agrícoles, i a la costa, més àrida, fent servir una mena de pous que aprofitaven la humitat subterrània per crear un microclima adient per a l'agricultura. El cultiu en terrasses també seria posteriorment copiat pels inques, que van saber optimitzar-lo al màxim. El bestiar més utilitzat era la llama i l'alpaca, típics de la regió.
També van usar la ceràmica, orfebreria, tèxtils i fabricació d'estatuetes com a activitat comercial. Tots els productes produïts eren intercanviats per pedres precioses o altres productes valuosos. El comerç era molt intens entre les zones de la regió muntanyenca i la costanera.
 |
| Ceràmica huari |
 |
| Barret huari |
La religió dels huaris constava de moltes divinitats locals i d'algunes compartides amb altres pobles. L'anomenat 'déu dels bastons', Viracotxa, era el principal déu, el creador de totes les coses. També és present en altres cultures i se l'acostuma a representar amb un bastó en cada mà. Un centre religiós molt important va ser Patxacamac, a la costa, dedicat al déu del mateix nom que estava associat a la creació dels éssers humans. Aquest seria també un centre de peregrinació de cultures posteriors.
 |
| Pou cerimonial huari |
Cap a l'any 1000, l'imperi es va fragmentar en multitud de governs independents entre si. Les raons de la seva decadència i fi no són clares. Amb el temps, tota la regió quedaria sota el domini dels inques, que copiarien algunes de les característiques dels huaris i aprofitarien molts dels camins que van construir per a la seva xarxa de rutes.
