Els algonquins
Es van assentar principalment al Canadà, vora els Grans Llacs, i es van estendre per la costa est fins a la zona de l'actual ciutat de Nova York. Van ser els seus primers habitants.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
La seva societat es dividia en clans familiars, on les dones eren les persones més influents dins de cada clan. Vivien de la caça d'animals, de la pesca i de l'agricultura (sobretot de blat, tabac i carabassa) i creaven alguns objectes de coure.
El nom algonquin prové del terme maliseet elakómkwik, que significa 'els nostres aliats'. Els maliseet eren un clan algonquí de la confederació abnaki. Actualment, només queden uns milers de persones d'aquestes tribus concentrades sobretot al Quebec. El terme algonquin significa 'els nostres familiars'.
 |
| Dibuix del segle XVIII d'una parella algonquina |
Entre les tribus algonquines hi havia els famosos mahicans, els massatxuset (d'on deriva l'actual estat de Massachusett) i els odawa (d'on deriva Ottawa, la capital del Canadà). Els lenapes van ser els primers en habitar l'actual Nova York i els metoacs ocupaven bona part de Long Island. Dues tribus algonquines que van acabar a les Grans Planes, a prop de les Muntanyes Rocoses, lluny de la seva regió original, són els xeienes i els arapaho.
Alguns algonquins eren seminòmades i es movien sovint per diferents regions properes entre si. En aquestes societats hi havia uns valors fortament arrelats. Les persones compartien tot allò que era seu i es cuidaven els uns als altres. No hi havia ningú marginat o passant necessitat. Tot i això, a vegades els clans es podien barallar entre si per qüestions de territori i per alguna disputa interna, però no eren pobles guerrers que busquessin la conquesta.
Els algonquins creien que totes les coses posseïen un esperit que podia fer el mal o el bé. El líder espiritual, el xaman, tenia la missió de fer-se amic d'aquests esperits per tal d'evitar sequeres, tempestes, etc. Els xamans eren les persones més respectades i podien ser tant homes com dones.
A l'edat de dotze anys, un jove algonquin era enviat sol al bosc sense menjar. Havia d'esperar durant dies fins que un esperit del bosc s'hi presentés i connectés amb ell. Aquest seria el seu esperit ajudant per sempre. Si tornava al poble sense aquesta visió espiritual, havia de tornar al bosc en els dies següents, i així fins a aconseguir connectar amb un esperit.
Era costum l'intercanvi de béns, però també es feia servir el wampum, un cordill o cinturó amb granadura, com a moneda. Es feia amb porcellana o petxina. Era un objecte sagrat que requeria molta habilitat i paciència per crear-lo i que també servia per simbolitzar tractats de pau o pactes.
.jpg) |
| El cinturó wampum entregat a William Penn, fundador de Pennsilvània |
Els algonquins vivien en cabanyes fetes amb arbres. Una sèrie d'estaques llargues marcaven la base. L'entrada era lliure o amb pells com a cortines. Al sostre es podia deixar un furat per al fum. La base tenia fins a sis metres de diàmetre i s'hi allotjaven una o dues famílies. L'estructura es cobria amb escorça.
 |
| Exemple de poblat algonquí |
Després del contacte amb europeus, en especial amb francesos i holandesos, es van especialitzar en el comerç de pells de castors a canvi d'armes de foc. Al principi la cosa anava bé, però amb el temps van sorgir disputes amb els colons i els iroquesos, un poble veí molt poderós. Amb l'expansió britànica i la posterior creació dels Estats Units, l'espai algonquin es va quedar reduït a petites àrees tribals que encara avui dia existeixen.
