Els mixteques
Entre els segles IX i XV, els mixteques van ser capaços de controlar bona part del sud-oest de l'actual Mèxic, després de treure protagonisme als zapoteques.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
El terme mixteca prové de la llengua nàhuatl, que era parlada per alguns pobles importants de Mesoamèrica, i significa 'gent dels núvols'. És el mateix significat del nom binni záa, que era l'autodenominació dels zapoteques. En l'idioma mixteca, el nom que feien servir per a si mateixos era nyuu savi, 'poble de la pluja'.
Durant el segle IX, els mixteques van prendre la capital zapoteca Liobaà (Mitla) i es van enfortir. Els zapoteques van redistribuir-se per la regió i van quedar sotmesos al nou poder. Les ciutats mixteques inclouen l'antiga capital de Tilantongo, així com Achiutla, Cuilapan, Huajuapan, Mitla, Tlaxiaco, Tututepec, Juxtlahuaca i Iucuñudahui. També van fer grans construccions a l'antiga ciutat zapoteca de Dani Baan (Monte Albán).
Els mixteques tenia molt bona fama a l'hora de treballar la pedra, la fusta i el metall. Alguns experts defensen que eren els principals orfebres de Mesoamèrica.
Es trobaven organitzats en petits regnes anomenats iuhuitaiu. Es creu que significa 'lloc de la parella reial', referint-se al rei (iia) i la reina (dzehe). Les comunitats o poblats subordinats s'anomenaven nyuu. Cadascun d'aquests regnes agrupava diverses comunitats que es relacionaven a través d'una sèrie d'aliances i matrimonis. Aquests regnes també estaven implicats en guerres entre ells i contra enemics comuns. Dos dels regnes més poderosos van ser Tututepec a la costa i Tilantongo a l'interior.
El rei més famós va ser Vuit Cérvols, amb el títol d'Urpa de Jaguar, en idioma mixteca Nacuaa Teiusi Nana. Governava Tilantongo, però al segle XI va assolir la unió del seu regne amb Tututepec. Aquesta fita està registrada en dos dels còdexs mixteques més famosos: el Codex Bodley i el Codex Zouche-Nuttall.
Els mixteques registraven els esdeveniments més importants en manuscrits pictogràfics anomenats còdexs, que eren una mena de llibres plegables escrits sobre paper d'escorça o pell de cérvol. La majoria dels pocs còdexs precolombins que van sobreviure a la conquesta castellana provenen de la regió mixteca. Alguns còdexs famosos d'aquesta regió són el Còdex Bodley, el Zouche-Nuttall i el Còdex Vindobonensis (Còdex Viena). Els dos primers són de contingut històric, mentre que l'últim registra creences sobre l'origen de l'univers, els seus déus i la seva mitologia. El sistema d'escriptura consistia en símbols, signes i representacions pictòriques.
 |
| Còdex Vindobonensis. Al centre, representació de l'origen dels mixteques a partir d'un arbre que va crear els seus avantpassats primigenis. Font |
Els mixteques estaven dividits en tres grups principals: la reialesa, la noblesa i el poble. La reialesa era un grup tancat, és a dir, els fills dels reis només podien casar-se amb altres fills de reis. En molts casos, aquestes unions eren planificades, ja que la parella heretaria el regne en el futur. Quan una parella de prínceps es casava, la núvia oferia al nuvi un atuell de xocolata.
Si un rei o una reina moria, els sacerdots els enterraven a mitjanit en coves o soterranis excavats fora de la ciutat. La cara del difunt es cobria amb una màscara de fusta adornada amb mosaics de turquesa i petxina marina.
Els fills del rei que no heretaven el regne passaven a formar part de la noblesa. Cada rei mixteca elegia quatre nobles que serien els seus consellers. Un d'aquests era el conseller suprem i s'ocupava sobretot dels assumptes militars. A més, un sacerdot anomenat iaha-iahui ('àguila-serp de foc') s'encarregava de la tresoreria reial i d'encapçalar les cerimònies religioses públiques.
Els nobles s'ocupaven de les tasques quotidianes de govern i també podien governar poblats dins del regne. La resta d'habitants, el poble, podien ser homes lliures amb multitud d'oficis, que pagaven tributs al rei i l'obeïen, o servents, que treballaven les terres del rei i feien tasques que ningú volia fer.
Els mixteques es van distingir per la producció ceràmica, l'orfebreria i el treball de pedra. Els treballs en ceràmica tenien la característica de ser policromàtics, és a dir, que incloïen tints de diversos colors. Per tenyir les ceràmiques, i també les teles, feien servir la cotxinilla, un paràsit d'una planta anomenada nopal (figuera de moro), que tenia un intens color vermell.
 |
| Atuell mixteca Font |
L'economia es basava en el cultiu de blat de moro, xia (una planta autòctona), fesols, carabasses, bitxos, nous, alvocats, cireres i prunes. Per sembrar, feien servir la coa, una eina de fusta amb l'extrem en forma de punta que permetia introduir la llavor fàcilment al terreny. També es van dedicar a la ramaderia i van aconseguir domesticar diverses espècies d'animals com el gall dindi.
Com la resta de pobles mesoamericans, practicaven el joc de pilota. A vegades per simple diversió i, d'altres, com a forma de ritual. També els nens hi jugaven. Els partits entre equips podien simbolitzar batalles entre déus i la pilota representava el sol. En alguns indrets encara es manté viu aquest joc, tot i que amb variants respecte al que es jugava tradicionalment.
Se sap que els mixteques veneraven els seus déus amb sacrificis humans i animals. Els seus líders religiosos tenien una posició jeràrquica dins de la societat molt important. A més, creien que els animals i altres elements de la natura posseïen una ànima que podia influenciar els éssers humans vius.
 |
| Llinda mixteca amb una mena de ritual per demanar pluges Font |
Finalment, la regió mixteca va ser conquerida pels mexiques. La regió va passar a formar part de l'imperi asteca i els mixteques van haver de retre homenatge al nou emperador amb treballs d'or i metall, pedres precioses i les decoracions turqueses per les quals eren tan famosos. Segles més tard, algunes d'aquestes obres d'art van ser trobades pels arqueòlegs al Gran Temple de Tenotxtitlan, la capital dels mexiques.
Amb l'arribada dels castellans, els mixteques van ser conquerits pels invasors. En aquella època n'hi havia, si fa no fa, 1,5 milions. Tot i les malalties que els van gairebé exterminar i la posterior repressió, van ser dels pocs pobles diferenciats que van sobreviure. Avui dia hi ha uns 800.000 mixteques a Mèxic, a més d'algunes comunitats als Estats Units.
