La Primera Guerra Mundial
El 1914 va esclatar la pitjor guerra de la història de la humanitat fins aleshores. Uns 70 milions de soldats de desenes de països hi van lluitar, dels quals 20 milions van quedar ferits i 10 milions més no van tornar vius a casa. També uns 7 milions de civils van morir durant els combats.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
Les raons d'aquest conflicte van tenir a veure amb les rivalitats econòmiques i colonials de les principals potències europees del moment, i els conflictes generats per les reivindicacions nacionalistes d'altres pobles. A la Primera Guerra Mundial, o Gran Guerra, s'hi van enfrontar dos blocs de països amb aliances des de feia temps: el bloc de la Triple Entesa (França, Regne Unit i Rússia, que rebrien l'ajuda d'altres països europeus i dels Estats Units) i el bloc de les potències centrals de la Triple Aliança (Alemanya, l'Imperi Austrohongarès i Itàlia, amb el suport posterior de Bulgària i l'Imperi Otomà). Tot i pertànyer a la Triple Aliança inicialment, Itàlia al final no va lluitar per ella i, després de negociar, va canviar de bàndol. La Triple Aliança havia estat constituïda el 1882 i la Triple Entesa el 1907.
Espanya, que es trobava en una situació política molt feble, amb una gran inestabilitat, sense gaire capacitat militar i amb la pèrdua recent de gairebé totes les seves colònies, va ser neutral durant el conflicte. Ara bé, això de forma oficial, perquè hi va participar de forma clandestina amb l'espionatge (a favor de tots dos bàndols) i l'exportació de matèries primeres a la Triple Entesa.
Curiosament, en un principi tothom pensava que la Gran Guerra seria breu, però va durar quatre llargs anys (1914-1918). Després de l'esclat del conflicte i els primers moviments i enfrontaments de les tropes, hi va haver una fase en què cap dels dos fronts avançava, malgrat l'enorme quantitat de morts que s'hi produïen. A l'abril del 1917, les tensions de la guerra van ocasionar la participació dels Estats Units, que decantaria el seu curs cap al costat de la Triple Entesa. El conflicte també va desestabilitzar Europa de l'Est, on triomfaria la Revolució Russa. Aquesta seria la primera de les revolucions socialistes, que acabaria amb el Tsarisme i donaria lloc a la Unió Soviètica (URSS). Un cop finalitzada la guerra, bona part d'Europa quedaria molt tocada, cosa que va afavorir potències com els Estats Units, el Japó i la URSS.
EUROPA L'ANY 1914
L'any 1914 Europa era el centre econòmic, cultural i polític del món. La Revolució Industrial havia canviat de dalt a baix la societat europea amb millores en molts àmbits, tot i que sense resoldre els problemes de les condicions laborals de la classe treballadora i les mancances de les classes baixes. Però, en general, semblava que hi havia estabilitat i les perspectives de futur eren força bones. Hi havia optimisme.
Amb tot, darrere aquesta imatge hi havia problemes seriosos de convivència. França, Gran Bretanya i Alemanya (unificada des del 1871) lideraven la indústria, cosa que va propiciar una enorme competència entre elles. Turquia, l'Imperi Austrohongarès, Rússia i les nacions dels Balcans estaven encara iniciant la seva modernització i entre si mantenien disputes territorials. França i Gran Bretanya tenien sistemes de govern democràtics, mentre que la resta tenien sistemes més autoritaris. Rússia, per exemple, ja havia patit una revolució el 1905 que va propiciar algunes reformes, però el tsar continuava manant de forma gairebé absoluta. A més, Gran Bretanya, Alemanya i Rússia eren imperis colonials que volien protegir els seus territoris i expandir-los.
Per altra banda, els nacionalismes eren la moda. N'hi havia els dominants, que no respectaven les nacions sense estat que governaven, i n'hi havia els defensius, que buscaven protegir-se i enfortir-se davant de la subordinació que patien. En tots dos casos, la rivalitat i la desconfiança generaven moltes tensions. El rerefons de la societat europea era, per tant, més inestable del que semblava.
Una prova més de com estaven en realitat les coses és l'escalada armamentista entre 1871 i 1914. Les potències europees van aprofitar la relativa pau i estabilitat que hi havia per enfortir i modernitzar els seus exèrcits. L'anomenada pau armada deixava entreveure que alguna cosa podia passar si una espurna saltava en el moment oportú. I així va ser.
L'ESCLAT DE LA GUERRA
Dins de l'Imperi Austrohongarès hi havia nombroses tensions amb les minories eslaves. Els serbis, que eren ortodoxos, eren els més problemàtics i comptaven amb la Mà Negra com a organització militar secreta. Aquesta buscava la unificació de tots els serbis sota un estat. A Bòsnia, país veí, hi havia una comunitat gran de serbis, mentre que la resta eren bosnians (musulmans) i croats (catòlics). El 1908 els austrohongaresos s'havien annexionat Bòsnia i els serbis centraven les seves aspiracions en aquesta zona.
El 28 de juny de 1914, l'arxiduc Francesc Ferran, hereu a la corona, es trobava a Sarajevo, capital de Bòsnia. El pla era visitar l'ajuntament i el museu local. La Mà Negra hi va enviar sis homes per matar-lo durant el recorregut que havia de fer. Un d'ells li va llençar una bomba que va rebotar al capó de cotxe i va acabar esclatant sota el cotxe que anava darrere. Aquest va ser detingut, mentre que l'arxiduc i la seva dona van anar a l'hospital a veure els ferits. Després, van decidir continuar el trajecte per una altra ruta, però es veu que el conductor no va ser correctament informat i va tirar pel camí previst anteriorment. El cotxe de l'arxiduc es va trobar amb Gavrilo Princip, que no va dubtar en disparar. Un tret al coll va ferir l'arxiduc i un altre l'estómac de la seva dona. Tots dos moririen en minuts. Gavrilo va intentar suïcidar-se sense èxit perquè els qui havia al voltant li van impedir fer-ho. Tot seguit va ser detingut i empresonat.
Àustria-Hongria va reclamar durament a Sèrbia que prengués mesures contra els radicals de la Mà Negra, però Sèrbia no en va fer cas. Per aquest motiu, els austrohongaresos li van declarar la guerra el 28 de juliol. Aquesta decisió engegaria el sistema d'aliances europeu i els uns i els altres començarien a declarar-se la guerra mútuament. Alemanya donaria suport a Àustria-Hongria; Gran Bretanya, França i Rússia a Sèrbia. La població dels països implicats en un primer moment van rebre amb entusiasme la notícia. La Gran Guerra li deien, i pensaven que seria ràpida i positiva per als seus interessos.
1914-1916
Al novembre del 1914, l'Imperi Otomà entrava al conflicte en el bàndol de la Triple Aliança. Al maig del 1915, Itàlia canviava de bàndol, i, a l'octubre, Bulgària es posava de part de la Triple Aliança. Les peces es movien i els fronts es consolidaven finalment.
A la primavera del 1915 la guerra quedava formada per dos fronts principals, a més d'altres punts calents en altres regions. El front occidental anava des del nord de Suïssa, que era neutral, fins a la ciutat belga d'Ostende, a la costa de la mar del Nord. També s'obriria un altre front des de la frontera sud-est de Suïssa fins a la mar Adriàtica, per causa del canvi de bàndol d'Itàlia. El front oriental anava des de les muntanyes dels Carpats, a Romania, fins a la mar Bàltica. A aquestes altures, era clar que el conflicte seria llarg i molt dur. Els comandaments de tots els exèrcits es preparaven per a una guerra de desgast.
 |
Des de principis del 1915, tots dos bàndols van construir complexes línies de trinxeres que serpentejaven els terrenys durant centenars de quilòmetres i delimitaven els fronts. La seva fortificació era tal, que costava moltíssim penetrar amb èxit la trinxera enemiga. Els fronts es van estancar durant molts mesos i, davant de la ineficàcia de l'armament lleuger, l'artilleria pesant a distància es va convertir en el principal motor d'atac. La indústria siderometal·lúrgica va produir massivament metralladores, canons, morters i obusos. Es va haver de planificar curosament i modernitzar la fabricació d'armes, i les dones van començar a ser indispensables com a mà d'obra. Moltes de les armes usades eren noves i causaven unes massacres mai vistes abans.
Moltes batalles van ser una carnisseria, però durant l'any 1916 en van destacar dues: la de Verdun i la del Somme.
La batalla de Verdun, ciutat francesa situada al departament de Mosa, va tenir lloc entre el 21 de febrer i el 18 de desembre. Amb un front de 40 quilòmetres, va ser la més llarga de la Primera Guerra Mundial. En sis setmanes ja hi havien perdut la vida 100.000 soldats. Les trinxeres estaven totalment enfangades o inundades i els soldats passaven els dies en unes condicions infrahumanes sota un intens bombardeig, veient com amics i companys eren massacrats. Sovint, quan quedaven fora de les trinxeres després d'una ofensiva, havien de refugiar-se i passar les nits als clots que deixaven les bombes enmig d'un paisatge esgarrifós i ple de mort.
Com a curiositat, cal recordar un heroi de quatre potes anomenat Satan, una barreja de gos llebrer i collie. Tot i el nom, va ser com un àngel de la guarda. Va aconseguir arribar a una posició del front francès amb unes alforges i un missatge lligat al coll, malgrat que l'havien ferit una pota amb una bala i acabava de veure com mataven el seu amo. El missatge esperonava els soldats a aguantar i a les alforges duia dos coloms missatgers. Els soldats van anotar les coordenades de l'artilleria alemanya i les van enviar amb els coloms. Un va ser abatut i l'altre va arribar sa i estalvi al destí. Gràcies a això, l'artilleria francesa va destruir les posicions alemanyes d'aquella zona i va salvar els soldats que estaven a punt de ser destrossats.
 |
| Restes d'armament francès a Verdun Font |
Durant els mesos que va durar l'enfrontament, es van disparar desenes de milions de bombes, de les quals queden unes 12 milions sense detonar. A part de l'artilleria pesant, també cal esmentar l'ús constant de metralladores i, en alguns moments, gasos verinosos. Tot i la victòria final francesa, la batalla va deixar unes 700.000 baixes, comptant 300.000 morts i 400.000 ferits repartits gairebé a parts iguals entres tots dos bàndols.
Pel que fa a la batalla del Somme, un riu al nord de França, es va produir entre l'1 de juliol i el 18 de novembre. El seu propòsit era atreure part de les tropes alemanyes de Verdun cap a un nou front i així alleujar la pressió dels soldats que defensaven la ciutat i la seva rodalia. En aquest cas, els francesos van comptar sobretot amb l'ajuda dels britànics. Als batallons britànics, hi havia també soldats d'Austràlia, Canadà i Nova Zelanda, entre d'altres. El front constava d'uns 24 quilòmetres.
Durant el primer dia, més de 19.000 soldats britànics van morir i 38.000 van quedar ferits o desapareguts. Es calcula que només durant els primers sis minuts uns 20.000 van ser morts o ferits. Continua sent el pitjor dia de la història de l'exèrcit del Regne Unit. Per culpa d'un error d'estratègia, la infanteria britànica va sortir confiada de les seves trinxeres per buscar el cos a cos amb els alemanys, ja que pensaven que estarien sense capacitat defensiva després de dies de bombardejos. Però no va ser el cas, i les metralladores de les primeres línies, que no havien estat afectades per les bombes, van escombrar els britànics provocant una carnisseria.
 |
| Trinxeres britàniques al Somme Font |
Durant aquesta batalla, els britànics van fer servir per primera vegada els tancs. Van ser 49 unitats del model Mark I i, encara que era tota una innovació tecnològica, el seu ús no va tenir un efecte decisiu.
Finalment, els franco-britànics van guanyar la batalla, però només van aconseguir arrabassar als alemanys 320 km² de terreny, és a dir, els van fer retrocedir tan sols 8 quilòmetres. Les baixes, entre morts i ferits van ser d'uns 600.000 alemanys, 400.000 britànics i 200.000 francesos. La davallada en tots dos bàndols també va ser similar en aquest cas. Tot i que les xifres varien una mica segons la font, aquesta seria la batalla més mortífera de la Gran Guerra.
Els alemanys van perdre a Somme les millors tropes d'infanteria i un munt d'oficials veterans. Això deixava un buit de professionals i experiència que no van saber omplir. En canvi, malgrat les enormes pèrdues dels franco-britànics, aquesta victòria, juntament amb la de Verdun, els va enfortir moralment mentre que l'enemic quedava enfonsat. Davant de la manca de coratge, els alemanys acabarien abandonant la regió.
La tragèdia de vides perdudes va fer que Gran Bretanya eliminés els Batallons d'Amics. Aquestes unitats estaven formades per soldats procedents d'un mateix barri, poble, lloc de feina, etc. Hi va haver pobles que al Somme van perdre gairebé tots els seus homes en edat de combatre. Des de llavors, el reclutament obligatori allistava els soldats en diferents unitats aleatòries.
A la batalla del Somme van lluitar diversos personatges que serien famosos més tard, com el jove Adolf Hitler, que va ser ferit a una cama el 7 d'octubre. Es creu que podia haver sigut a l'engonal i que d'aquí ve la llegenda que diu que li faltava un testicle. També hi va participar J.R.R. Tolkien, el creador d'El Hòbbit i El Senyor dels Anells. A finals d'octubre va emmalaltir i va ser enviat a un hospital. Mai més tornaria al camp de batalla. També Otto Frank, el pare de la famosa Anna Frank, va lluitar al Somme i a la resta de la guerra, i va ser ascendit a tinent.
A mitjans de 1916 també es va produir l'enfrontament naval més important de la Primera Guerra Mundial, del 31 de maig a l'1 de juny. Va tenir lloc a la mar del Nord entre la Gran Flota de la Royal Navy britànica i la Flota d'Alta Mar de la Kaiserliche Marine alemanya. La batalla de Jutlàndia, tal com es coneix, va acabar amb un resultat enganyós. Els britànics van perdre més vaixells de guerra i el doble de vides (poc més de 6.000) que els alemanys, però el seu poder marítim quedaria intacte, mentre que la flota alemanya desapareixeria de l'escena. Tot i això, aquest enfrontament no seria gaire decisiu en el transcurs de la guerra.
Ara bé, Gran Bretanya continuava totalment vigilada per un bon grapat de submarins alemanys, que amenaçaven d'enfonsar qualsevol vaixell britànic que s'hi acostava. Ja el 7 de maig de 1915 un d'aquests havia enfonsat el transatlàntic Lusitània, que venia dels Estats Units amb 1959 passatgers i material bèl·lic amagat. Només se'n salvarien 792. Els nord-americans es van atipar de la guerra submarina alemanya, i tampoc els interessava una victòria de les potències centrals (Alemanya i Àustria-Hongria). El 6 d'abril de 1917 els Estats Units entraven de cap a la guerra.
1917-1918
El suport dels Estats Units a França i Gran Bretanya va decidir definitivament el desenllaç de la guerra. En pocs mesos van desembarcar a França més d'un milió de soldats estatunidencs i un gran nombre de tancs, avions, camions i peces d'artilleria.
Durant el 1917 la població civil de les principals nacions europees en conflicte les van passar molt magres. A les dificultats per subsistir amb escàs aliment s'hi va ajuntar els profunds trastorns emocionals per la pèrdua d'éssers estimats. De famílies sotragades per la guerra n'hi havia a cabassos. El descontentament i la crisi psicològica va provocar revoltes i vagues que poc efecte van tenir a curt termini. En especial a Alemanya i Àustria-Hongria, la majoria de la gent de les ciutats industrials va capgirar la seva manera veure la guerra i se'n va posar en contra.
A Rússia va triomfar la revolució dirigida per Lenin i els bolxevics. La població russa estava esgotada pel conflicte i Lenin havia promès, entre altres coses, retirar-se'n. Així Rússia quedava al marge de la guerra i el comunisme marcaria una nova època en aquest país després de segles de tsarisme.
Durant el darrer any de la guerra, el 1918, una altra plaga feia estralls en la població i els soldats: la grip, anomenada espanyola perquè Espanya va ser el primer estat a informar-ne. Una soca del tipus A va aparèixer als Estats Units, mentre continuaven els reclutaments i moviments de tropes, i va patir diverses mutacions molt perilloses. Al mes de març començarien a emmalaltir els primers soldats. Amb l'enviament de tropes a Europa, la malaltia es va escampar per les trinxeres i, amb la tornada a casa, el virus es va escampar per tot el món. Morien entre el 10 i el 20% dels infectats. Entre el 1918 i el 1920 es creu que se'n van contagiar almenys 500 milions de persones i que van morir entre 50 i 100 milions a tot el planeta. Per causa de la immunitat natural adquirida com a col·lectiu, la pandèmia es va donar per acabada a l'abril de 1920.
Tot i el mal que feia la grip, amb l'entrada dels Estats Units la superioritat del bloc franco-anglès i afins va ser tal, que les victòries arribaven una rere l'altra de forma ràpida i contundent. Per això, no trigarien a arribar els armisticis (acords de suspensió de les hostilitats) de les potències que havien ajudat Alemanya. L'11 de novembre de 1918 els alemanys també signarien el seu, l'Armistici de Compiègne, un acord signat entre els Aliats i Alemanya en un vagó de tren al bosc de Compiègne. Així acabava definitivament la Gran Guerra.
CONSEQÜÈNCIES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La Primera Guerra Mundial va passar a una època en què la Revolució Industrial estava molt avançada. Això va permetre desenvolupar amb rapidesa nou armament molt sofisticat que mai s'havia fet servir. Hi van aparèixer les armes i els canons automàtics, els tancs, i els avions i els submarins de combat. També es va començar a experimentar amb gasos tòxics.
Milions de soldats van patir neurosi o trastorn d'estrès posttraumàtic a causa dels horrors de la guerra de trinxeres. Els homes commocionats sovint tenien diarrea incontrolable, no podien dormir, no podien deixar de parlar, gemegaven durant hores o es bellugaven sense control. Alguns es van recuperar i altres van patir seqüeles durant la resta de la vida.
Tant als països vencedors com als vençuts, les ciutats, les fàbriques i els camps van quedar arrasats. Alguns van trigar dècades a recuperar-se econòmicament. Amb tot, un aspecte positiu va ser la incorporació de la dona al món laboral. Amb una majoria d'homes lluitant al front, calia mà d'obra femenina per tirar endavant les fàbriques. El seu paper com a treballadores es va començar a valorar de debò.
La fi de la guerra i els tractats de pau que es van signar van modificar notablement el mapa europeu. Van desaparèixer quatre imperis: l'Imperi Austrohongarès, l'Imperi Otomà, l'Imperi Alemany i l'Imperi Rus. Així naixien nous estats com, per exemple, Àustria, Hongria, Estònia, Lituània, Txecoslovàquia (que després es dividiria en Txèquia i Eslovàquia) o Iugoslàvia (que amb el temps es dividiria en Bòsnia, Croàcia, Eslovènia, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Macedònia del Nord).
Al Tractat de Versalles, signat el 28 de juny de 1919, s'hi van imposar dures mesures contra Alemanya. Va perdre totes les seves colònies i molts territoris van passar a mans dels països veïns. Els alemanys havien de desmilitaritzar-se per complet i pagar una fortuna en forma de reparacions de guerra. Algunes d'aquestes obligacions no van arribar a complir-se del tot, però el sentiment d'humiliació i revenja va arrelar fortament als cors alemanys. Aquests sentiments negatius facilitarien poc després la pujada del nazisme i la Segona Guerra Mundial.
Els Estats Units i el Japó van ser els principals beneficiats del conflicte. Tots dos països no van patir la guerra al seu territori i, davant la delicada situació de la resta de nacions, tenien via lliure per progressar i formar-se com a noves potències mundials de primer ordre.
El 10 de gener de 1920 va començar a funcionar la Societat de Nacions, una lliga de països que volia establir les bases per a la pau i la reorganització de les relacions internacionals. No serviria per a gaire, perquè el 1939 la maquinària bèl·lica tornaria a engegar-se amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Aquest organisme seria substituït l'any 1946 per les Nacions Unides (ONU). Per altra banda, l'any 1922 es fundaria la Unió Soviètica, resultat final de la Revolució Russa de 1917.
.jpg){kind=link}
