Les principals heretgies de l'edat mitjana
Des que el cristianisme es va convertir en una religió legal, gràcies a l'emperador Constantí I, es va veure contínuament sotmesa a la pressió de diferents variants o sectes que arrossegaven les persones cap a una forma de viure l'espiritualitat, aparentment, més pura. L'Església les va anomenar heretgies i les va perseguir sense descans.
 |
Els arrians
L'arrianisme va ser un moviment teològic important a l'Imperi Romà durant els segles IV i V. Va començar a finals de l'edat antiga, però va desenvolupar-se principalment durant els primers segles de l'edat mitjana.
Arri, segurament d'ascendència líbia, va ser un sacerdot d'Alexandria que va generar una gran polèmica per tot l'Imperi. Ell era cristià, però defensava que la doctrina de la Trinitat no era certa i, per tant, que Crist no era la mateixa persona que el Déu Totpoderós, Jahvè (Jehovà). Aquest teòleg ensenyava que el fill de Déu no era etern i que estava subordinat al Pare, tot i que era la seva principal creació i gaudia d'una posició especial al cel. Per això va ser escollit per baixar a la Terra a donar la seva vida per la humanitat imperfecta i pecadora, que d'aquesta manera podia reconciliar-se de debò amb Déu i rebre el perdó pels pecats.
Arri va generar un rebombori de ca l'ample que va ocasionar tota mena de disputes i actes violents. L'agitació va ser tal que l'emperador Constantí I va convocar el concili de Nicea l'any 325, el primer concili oficial de la història. El resultat del concili va ser el rebuig total de l'arrianisme. La veu crítica més sentida en contra va ser la d'Atanasi d'Alexandria, un arquebisbe que actualment és adorat com a sant. Tot i això, l'arrianisme seria molt popular durant alguns segles.
 |
| Representació del concili de Nicea de l'any 325 amb Arri sota els peus de Constantí I Font |
Emperadors com Constanci II i Valent van ser afins a l'arrianisme, i moltes tribus germàniques que van abraçar el cristianisme ho van fer com a arrians. Aquest darrer punt va ser gràcies a Úlfila, un bisbe i missioner simpatitzant de l'arrianisme que va convèncer visigots, vàndals, llombards (també anomenats longobards) i burgundis. Aquestes tribus arrianes governaven una població que normalment no ho era, però en general practicaven la tolerància. Ara bé, amb el temps l'arrianisme perdria pistonada. Garibald, rei dels llombards i rei d'Itàlia moriria l'any 671 sent l'últim rei arrià europeu.
Els càtars
Els càtars, també coneguts com a albigesos, van ser un corrent religiós que va trencar amb els esquemes catòlics entre els segles XI i XIII. Aquests "revolucionaris" feien una clara distinció entre el món físic (dolent) i el món espiritual (bo). Afirmaven que dins de la humanitat existia una espurna de llum divina. Aquesta llum, o esperit, havia caigut en captivitat dins d'un regne de corrupció identificat amb el cos físic.
Segons els càtars, el món havia estat creat per una deïtat menor que identificaven amb el déu de l'Antic Testament i que era, en realitat, Satanàs. Per tant, creien que el déu dels jueus i cristians era un impostor. El seu objectiu era aconseguir l'alliberament de la corrupció de la carn i assolir d'aquesta manera la perfecció. Però per obtenir-ho calia més d'una vida, així que van abraçar la creença pagana de la reencarnació i no la de la resurrecció dels morts.
Els càtars van ser una força molt potent al Llenguadoc, al sud de França, on la majoria de la població, nobles inclosos, se'n van fer. L'Església va intentar en un primer moment facilitar-los la tornada al cristianisme oficial i va permetre alguns debats públics entre partidaris i contraris al catarisme. Però el catarisme continuava amb força, fet que va donar lloc a la primera inquisició oficial de la història, que es va establir al Llenguadoc l'any 1184. Finalment, l'any 1209 el papa Innocenci III declararia una croada contra càtars.
 |
| Els càtars expulsats de Carcassona, l'any 1209 Font |
Aquesta croada implicava, evidentment, l'ús de les armes i de tota mena de violència. Es calcula que hi van morir més d'un milió de persones, no totes seguidores del catarisme. Això es deu al caràcter forassenyat que de seguida va agafar la persecució. Per exemple, al juliol del mateix 1209 la ciutat de Besiers va ser literalment massacrada sense diferenciar catòlics de càtars. Fins i tot la seva catedral va ser incendiada. D'aquest moment és la famosa frase atribuïda a Arnau d'Amalric, representant de l'Església i inquisidor de la croada, que va dir: "Mateu-los tots, Déu ja reconeixerà els seus".
La guerra va continuar fins que al març de 1244 va caure la fortalesa càtara de Montsegur, després d'un any de setge. L'exèrcit croat del papa i la monarquia francesa van prendre la muntanya i van massacrar els resistidors. Així queia el darrer nucli de resistència dels càtars. Els fidels supervivents es van dispersar pels boscos i muntanyes i de mica en mica el moviment desapareixeria per la manca de nous adeptes.
Els valdesos
Els valdesos van ser un moviment cristià originat al segle XII a Lió que volia reformar l'Església i fer-la tornar als seus orígens més purs. Aquest corrent religiós va ser iniciat per Pere Valdés, un ric comerciant que va abandonar les seves propietats per ensenyar les virtuts de la pobresa en contrast amb l'opulència eclesiàstica. De seguida va guanyar adeptes alhora que l'Església prohibia la seva predicació.
 |
| Massacre de valdesos a Merindòu, al segle XVI Font |
Valdés va fomentar la traducció de la Bíblia en la llengua del poble, i això a l'Església no li agradava gens. Els seus seguidors, a més, estaven molt ben organitzats per anar de ciutat en ciutat predicant sobre la Bíblia i esperonant les persones a tornar al cristianisme original. Però les autoritats eclesiàstiques no permetien la predicació laica i van ser del tot intransigents.
La persecució va continuar sent cada cop més intensa. L'any 1211, per exemple, 80 valdesos serien cremats com a heretges a Estrasburg. Amb tot, aquesta nova forma de veure el cristianisme s'estendria per França, Itàlia i Alemanya. Amb la Reforma Protestant del segle XVI, els valdesos quedarien integrats dins del protestantisme.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
