La història del gueto de Varsòvia
Sempre que parlem de nazisme ens esgarrifa pensar en totes les bestieses que es van fer en el seu nom. Els jueus van ser el col·lectiu que més va patir el seu odi. Com a mostra d'això, tenim el gueto més gran creat pels nazis, el gueto de Varsòvia, que a més va protagonitzar la revolta jueva més famosa contra el nazisme.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
El 23 d'agost de 1939, a Moscou, els ministres d'exteriors d'Alemanya i la Unió Soviètica, Joachim von Ribbentrop i Viatxeslav Mólotov respectivament, van signar un pacte de cooperació en què, entre altres coses, es repartien futurs territoris que envairien. Un d'aquests seria Polònia. Aquest pacte va durar fins al 22 de juny de 1941, moment en què Alemanya el trencava i intentava conquerir la Unió Soviètica.
L'1 de setembre de 1939 es va produir la invasió alemanya de Polònia amb 2.000 tancs i 1.000 avions. El dia 3 Gran Bretanya i França declaraven la guerra a Alemanya i començava així la Segona Guerra Mundial. Els soviètics, per la seva banda, van envair l'est de Polònia el dia 17.
La ciutat de Varsòvia es va rendir el 27 de setembre, després d'un intens bombardeig alemany. Entre les primeres mesures nazis es trobava l'aplegament de jueus en guetos. Dels 400 guetos que hi va haver a Polònia, el de Varsòvia era el més gran, i de bon tros.
Varsòvia era la segona ciutat del món amb la població jueva més nombrosa, després de Nova York. Hi vivien 350.000 jueus, un 30% de la població total. Els oficials alemanys els van obligar a portar braçalets blancs amb l'estrella de David per identificar-los. Les seves escoles van ser tancades i les seves propietats confiscades. El 12 d'octubre de 1940 es va decretar oficialment la creació del gueto i es va ordenar que tots els jueus de la ciutat es traslladessin a una zona designada prèviament. El 16 de novembre el gueto es va tancar amb un mur d'uns tres metres d'altura. També molts jueus d'altres indrets europeus hi van acabar tancats.
 |
| Mapa del gueto de Varsòvia Font |
Els nazis van augmentar una mica les racions, per tal de facilitar que els jueus poguessin continuar treballant a les fàbriques que hi havia. Això, més el contraban d'aliments amb contactes exteriors, va fer possible organitzar un programa alimentari que consistia en una xarxa de menjadors. Així es va millorar una mica la nutrició. També es va organitzar cursos sobre higiene i salut, on es fomentava el distanciament social, i es van formar brigades que inspeccionaven les cases. Fins i tot es va crear una universitat clandestina per formar joves estudiants de medicina i es van emprendre estudis científics sobre el fenomen de la fam i les epidèmies. Tot plegat va fer possible que l'epidèmia de tifus s'aturés de forma dràstica a principis de 1942. A l'estiu del mateix any la població del gueto era d'unes 500.000 persones.
El gueto de Varsòvia, d'uns 3,5 km² i un mur de 3 metres d'altura amb filat espinós i uns 18 km de llargada, va començar a patir deportacions al camp d'extermini de Treblinka. La primera va ser al juliol del 1942, sis mesos després de la Conferència de Wannsee, on els alemanys havien decidit "la solució final" per als jueus: el seu extermini sistemàtic. A partir del 22 de juliol de 1942, els trasllats al camp d'extermini de Treblinka van començar a un ritme de més de 5.000 jueus al dia. Només entre juliol i setembre, els nazis hi van enviar uns 265.000 jueus.
Una cosa que molta gent no sap és la diferència entre un camp de concentració i un d'extermini. Als camps de concentració s'explotava les persones amb treballs forçats durant un temps fins que morien d'esgotament, fam, etc, o fins que senzillament es decidia la seva mort, generalment, a les càmeres de gas. Al camp d'extermini, en canvi, els qui entraven anaven directament a morir a les càmeres de gas. En tots dos casos, els crematoris s'encarregaven de fer desaparèixer milers de cossos cada setmana, mentre els magatzems dels camps acumulaven tota mena de pertinences no valuoses de les víctimes, com maletes, sabates, olles, pintes, etc.
Els que encara quedaven al gueto de Varsòvia sabien per rumors i filtracions el destí que tindrien. Havien de fer alguna cosa per intentar evitar-ho. Al començament de 1943, el gueto ja comptava només amb prop de 60.000 jueus, i van decidir resistir l'embat nazi.
Un grup, la majoria joves, va formar una organització anomenada ZOB (pel seu nom en polonès Zydowska Organizacja Bojowa, que significa Organització Jueva de Combat). El seu líder era Mordecai Anielewicz, de 23 anys. També hi havia la ZZW (Żydowski Związek Wojskowy, que significa Unió Militar Jueva). Entre el 18 i el 21 de gener de 1943, els combatents jueus van atacar soldats alemanys que intentaven fer una nova deportació. Les armes eren casolanes, algunes de contraban i d'altres presses als nazis. Finalment, els alemanys es van retirar. Però aquest seria només el principi de l'infern que arribaria.
El 19 d'abril 2.000 soldats de les SS van produir un altre intent de deportació i uns centenars de combatents jueus va oferir una resistència heroica. Van construir barricades i búnquers soterranis i, després de tres dies, els alemanys van començar a calar foc a cada edifici, un per un, per tal d'obligar els jueus a sortir dels seus amagatalls. Van utilitzar llançaflames i ampolles de foc. La resistència va continuar mentre els soldats enrunaven tot el gueto.
 |
| Dones i nens capturats al gueto de Varsòvia Font |
Algunes persones es llençaven des de les finestres fumejants i s'explica d'algunes dones que amagaven explosius que feien detonar quan eren capturades. Altres jueus s'estimaven més sortir disparant sabent que la mort era segura. Fora dels murs, alguns grups de resistència polonesos intentaven ajudar atacant les tropes. Però no hi havia gaire cosa a fer.
 |
| Edifici del gueto en flames Font |
L'últim combatent de l'aixecament del gueto de Varsòvia que hi va sobreviure, Simcha Rotem, va morir a Jerusalem el 22 de desembre del 2018, amb 94 anys.
