L'Europa primigènia
A Europa, l'edat antiga va començar amb els minoics, que sembla que va ser el primer poble europeu en tenir un sistema d'escriptura propi. Estrictament parlant, els pobles que no el tenien eren pobles prehistòrics. Entre aquests pobles de l'Europa primigènia que es van escampar pel continent cal destacar algunes cultures molt interessants, això sí, amb dates força discutides i variables, i amb el detall que en algunes zones es barregen més d'una cultura en un mateix període.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
En un principi va fer fortuna el megalitisme (entre el 3000 i el 1000 a.n.e.), que es basava en la construcció de megàlits, estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra sense treballar. Aquestes estructures podien servir de marcadors de límits d'alguns territoris, per commemorar actes passats, com a monuments funeraris o com a part de rituals religiosos. Les regions de més presència d'aquestes obres són el sud de Suècia, Dinamarca, nord d'Alemanya i Polònia, França, Regne Unit, Irlanda i la península Ibèrica.
 |
| Presència del megalitisme a Europa |
 |
| La cova d'en Daina és un dolmen de granit de grans dimensions que es troba a Romanyà de la Selva, Baix Empordà (Catalunya) |
 |
Stonehenge és una de les mostres de megalitisme més conegudes |
També destaca la cultura del vas campaniforme durant el tercer mil·lenni i principis del segon a.n.e., que tenia la característica de vasos de ceràmica amb forma de campana invertida i amb decoracions gravades basades en línies horitzontals de temàtica geomètrica. Aquesta cultura es va escampar principalment per zones d'Europa central i occidental i algunes illes mediterrànies.
 | |
|
 |
| Exemple de vas campaniforme trobat a Alemanya |
Una altra cultura destacable del tercer mil·lenni a.n.e. és la cultura de vasos d'embut, que consistia en això, atuells amb coll en forma d'embut. La seva àrea abasta el sud de Noruega i Suècia, Països Baixos, Dinamarca i part d'Alemanya i Polònia.
 |
| Principals zones on s'han trobat vasos d'embut |
 |
| Vas d'embut trobat en una sepultura col·lectiva al sud de Suècia |
Des de mitjans del segon mil·lenni a.n.e. fins a principis del primer, podem destacar la cultura dels camps d'urnes, que consistia en cremar els morts i guardar les seves cendres en urnes enterrades en camps oberts. A vegades també s'hi deixaven objectes personals del mort o armes. Aquesta cultura es va consolidar amb força a Europa central, nord d'Itàlia i la costa mediterrània ibèrica, en especial en l'actual Catalunya. Serà després d'aquesta cultura quan el món celta comenci a néixer.
 |
Principals zones de presència de camps d'urnes
 |
Típic enterrament de la cultura dels camps d'urnes |
Altres cultures interesants serien les següents:
La cultura de les catacumbes, que rep el nom de les tombes, eren fosses amb un nínxol a la base on es deixava el mort en una posició flexionada al seu costat dret. Sovint anaven acompanyats d’ornaments com anells de plata i armes com destrals de pedra i metall, fletxes, dagues i maces. Aquesta cultura s'ha trobat a Ucraïna i data del tercer mil·lenni a.n.e.
La cultura d'Unetice, que rep el nom de la població on es van trobar les primeres restes, practicava els enterraments en fosses rectangulars i ovalades, amb els cossos en una alineació nord-sud. Els rics podien descansar en tombes fetes de fusta amb forma de casa i cobertes per un túmul, una mena de turó funerari. Els túmuls serien, amb el temps, una forma habitual d'enterrament de les elits. Aquesta cultura s'ha trobat a la regió de Polònia, Txèquia, Eslovàquia i Àustria, i data d'entre finals del tercer mil·lenni a.n.e. i rl començament del segon mil·lenni a.n.e.
La ceràmica i la forma d'enterrar són la principal font d'informació sobre aquelles tribus primigènies i retardades que no tenien un sistema d'escriptura propi. Altres cultures, que es podrien anomenar simplement modes, en la forma de fer ceràmica i enterraments són confuses o semblen superposar-se en altres de la mateixa zona i època. Tot plegat no és gens exacte, però ens ajuda a entendre una mica com funcionaven aquelles societats tan antigues. El comerç primitiu i les migracions són la principal raó de l'escampada d'aquestes cultures, en què és difícil assegurar en quin punt va ser el seu origen. Cal dir, a més, que durant el tercer i segon mil·lenni a.n.e. també es va escampar i consolidar la metal·lúrgia a Europa, és a dir, el treball i l'ús dels metalls. El coure i el bronze serien els primers; després, durant el primer mil·lenni a.n.e., el ferro agafaria protagonisme.
També durant el segon mil·lenni a.n.e., van començar a recórrer Europa els pobles que coneixem com a indoeuropeus, arribats de l'est, que serien l'origen d'importants civilitzacions futures, com la celta, la grega o la romana. Aquests pobles participarien en la creació i difusió de costums, creences, etc. Aquesta Europa primigènia anava agafant forma, descobrint maneres de fer i creant formes d'entendre la vida.
