Poques vegades un somriure és de felicitat

Segons un estudi de la Universitat de San Francisco, existeixen 19 tipus de somriures, però només 6 són per causa de la felicitat, la diversió o la satisfacció. La resta van acompanyats de dolor, vergonya, incomoditat, por o tristor. A vegades, pot tenir a veure més amb com volem mostrar-nos que no pas a la genuïnitat del gest.

Amb un somriure podem mostrar amabilitat o intentar manipular algú. Quan posem per a una foto, el somriure és fals, i també podria ser un gest de submissió en un moment concret de la vida. Quan el somriure és trist, es manifesta com una mostra de resignació o de capacitat de suportar qualsevol escull. També podem demostrar menysteniment amb un somriure, i la vergonya o incomoditat d'un moment ens pot fer somriure alhora que ens pugen els colors. A més, amb aquest gest podem transmetre malícia o, en alguns casos, coqueteria.


Ara bé, en els primers moments de la fotografia, la cara de la gent sempre era més aviat seriosa, melancòlica, pensativa. Ningú posava somrient davant de les càmeres. Per què? 


En primer lloc, era per causa de la tecnologia. La foto no era instantània i era més fàcil quedar-se durant minuts amb aspecte seriós que no pas somrient. De la mateixa manera, els retrats pintats, comuns fins aleshores, també eren amb un posat seriós per facilitar la feina del pintor i aparentar ser important i assenyat. Per altra banda, en alguns indrets europeus, posar mostrant les dents s'associava a la immaduresa, la informalitat, la bogeria o l'alcoholisme, com era el cas de Londres, per exemple. Les persones que tenien el privilegi de fer-se una foto, a més, ho veien com un moment molt significatiu, com una experiència única en la vida. Així va ser especialment durant el segle XIX. En els sectors més pobres, aquesta actitud envers la fotografia va continuar temps després que fos una pràctica habitual i més senzilla en la vida de famosos i rics. Potser per tot plegat les fotografies antigues acostumen a ser més commovedores, més especials, però a vegades també més esgarrifoses.


Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els vikings

Imatge
Els vikings van ser un grup de guerrers i marins que pertanyien a pobles originaris d'Escandinàvia i que estaven ubicats a les actuals Noruega, Suècia i Dinamarca. Entre els segles IX i XI van expandir-se per moltes zones europees, saquejant i establint-se en nous territoris. La seva influència va ser tal, que fins i tot aquesta època rep el nom d' era vikinga (793-1066). ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides La paraula viking té l'origen a la llengua nòrdica antiga, però no se sap segur de quina paraula concreta deriva. Hi ha una teoria que diu que ve de vik , que significa 'badia' o 'cala', i una altra diu que ve de vika , que vol dir 'milla marítima'. La veritat és que un viking era aquell que sortia a la mar amb el propòsit de guanyar riqueses per mitjà de la violència. No tots els escandinaus eren vikings, però sí que tots els vikings acostumaven a ser escandinaus.  Els vikings eren originaris de pobles escandinaus de parla germ...
MÉS INFORMACIÓ

Els cavallers medievals

Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir el senyor d'un castell. En l' època carolíngia , els reis francs recompensaven els seus millors cavallers amb terres. A canvi d'aquestes terres, els cavallers es comprometien a lluitar a les seves ordres sempre que els necessités. Aquesta pràctica es va fer costum posteriorment, introduint-se al sistema feudal i escampant-se per Europa. La figura del cavaller va guanyar molta importància a partir del segle XI, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportam...
MÉS INFORMACIÓ

El "descobriment" d'Amèrica

Imatge
Quan Cristòfor Colom va arribar al nou continent el 12 d'octubre de 1492, es va iniciar un procés de conquesta i colonització que va ocasionar la desaparició de moltes cultures i llengües, així com una enorme mortaldat per culpa de les malalties que hi van portar els castellans. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides PER QUÈ LI DIEM AMÈRICA ? La primera vegada que es va fer servir aquest nom en un mapa va ser el 1507, a càrrec del cartògraf alemany Martin Waldseemüeller. Hi apareixia Amèrica envoltada d'aigua com un continent separat de la resta i amb banderes castellanes. Waldseemüeller va agafar el nom en honor de l'explorador italià Amerigo Vespucci, que treballava al servei de Portugal i Castella. Li va posar la marca a (amerigo > americo > america), com la resta de continents coneguts aleshores: Àsia, Àfrica i Europa. Entre el 1497 i el 1504, Vespucci havia fet tres expedicions al continent que havia deixat detallades en unes cartes que va publicar...
MÉS INFORMACIÓ

El treball infantil durant la Revolució Industrial

Imatge
La Revolució Industrial va ocasionar un progrés sense precedents enmig d'un munt d'avenços i canvis que transformaven la societat de dalt a baix. Els nens van ser una eina més al món laboral desenvolupant tasques molt feixugues en pèssimes condicions. El treball infantil sempre ha existit d'una manera o d'una altra. Històricament, els nens han col·laborat en les tasques domèstiques i agrícoles, a més d'altres feines i oficis familiars. Però durant la Revolució Industrial l'ús de menors va ser totalment abusiu i forassenyat. Malgrat les millores i progressos que s'aconseguien en certs àmbits, moltes famílies vivien amb no gaire cosa. La pobresa i les males condicions eren habituals, fet que va facilitar el vistiplau dels pares a permetre que els seus fills treballessin des de ben petits en tota mena d'empreses i fàbriques. L'avarícia dels empresaris i la manca d'una regulació seriosa va propiciar l'explotació dels menors. El clergat, tant cat...
MÉS INFORMACIÓ

Els maies

Imatge
Els maies van ser un conjunt d'ètnies amb una mateixa cultura que durant segles van ser el poble més avançat de Mesoamèrica. Els seus coneixements, monuments i art encara deixen amb un pam de boca els historiadors i arqueòlegs d'avui dia. ❗He adaptat els noms de persones i altres expressions a l'ortografia catalana, mentre que he respectat l'ortografia més comuna internacionalment en els topònims. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Els maies habitaven principalment les terres de la península de Iucatan i els seus voltants. Ho van fer durant molts segles, tot i que l'època daurada, també anomenada clàssica, va ser entre el segle III i el X de la nostra era. A partir del segle X, tot i que van continuar existint, van quedar sumits en la decadència i l'encallament cultural. Només serien un conjunt de pobles poc rellevants i sota el poder d'altres nacions veïnes. Quan hi van arribar els castellans, al segle XV, els maies no tenien ni un bri de...
MÉS INFORMACIÓ