L'Epopeia de Guilgameix
L'Epopeia de Guilgameix està compost de dotze tauletes en què el protagonista hi apareix com un heroi mític, a qui la tradició li atribueix la construcció de les muralles d'Uruk.
 |
Els sumeris transmetien de forma oral una sèrie de relats, poemes i cançons, que tenien un mateix denominador comú: el mític rei d'Uruk, Guilgameix. En un moment indeterminat, els escribes van començar a deixar-los escrits i a fer-ne còpies, afegint-hi detalls nous fins a completar una història al voltant d'aquest personatge.
Hi ha diferents versions d'aquest conjunt final de poemes, encara que només se n'han reconstruït dos parcialment, per la qual cosa es consideren versions principals. Hi ha una versió redactada pels volts del 1800 a.n.e. trobada a la ciutat de Nippur, i una altra més tardana compilada al voltant del 1200 a.n.e. i que va aparèixer a les restes de la biblioteca d'Assurbanipal de Nínive, un rei que va governar Assíria al segle VII a.n.e. i que es va entestar a aplegar tot el coneixement humà al seu abast.
Les primeres versions d'aquesta epopeia podrien haver estat escrites durant l'època de la Tercera Dinastia d'Ur. Es van escriure principalment en sumeri i accadi, en les seves variants assíria i babilònica, tot i que se'n van fer traduccions a l'hitita i a l'hurrita. També es creu que aquesta epopeia va influenciar Homer a l'hora d'escriure l'Odissea per les similituds que hi ha entre els dos relats, tant pel que fa a l'estructura com als passatges força semblants.
RESUM DE L'EPOPEIA DE GUILGAMEIX
El nucli central és la recerca desesperada del sentit de la vida i de la immortalitat. Tot i que es considera el rei més gran de la Terra, dues terceres parts de déu i una d'humà (un semideu), la por a la mort l'aboca a intentar esbrinar el perquè de tot plegat, i aquesta recerca serà precisament el motor que donarà sentit a la seva vida.
La història comença quan els habitants d'Uruk es queixen als déus de l'orgull i l'arrogància de Guilgameix. Per això prenen la decisió d'ensenyar-li una lliçó per mitjà d'un home salvatge que creen: Enkidu. Aquest ésser intenta humiliar-lo, però després d'una batalla feroç Enkidu és vençut. Ell accepta amb honor la seva derrota i tots dos es fan molt bons amics i s'embarquen junts en aventures.
En la seva primera aventura maten Humbaba, el dimoni del bosc de cedres (segurament fent referència al Líban). Això atreu l'atenció de la dessa Inanna (coneguda també com a Ixtar). Inanna tracta de seduir Guilgameix, però ell la rebutja. Com a raó exposa tots els altres homes que ha tingut com a amants i que van acabar malament.
Inanna s'emprenya i envia a la Terra el seu cunyat, el Bou del Cel, per destruir Guilgameix. Enkidu hi apareix per ajudar el seu amic i el mata, però, fent-ho, ha ofès els déus i això el condemna a mort.
Quan Enkidu mor, Guilgameix s'enfonsa en el dolor i, reconeixent la seva pròpia mortalitat a través de la mort del seu amic, qüestiona el significat de la vida i el seu valor: "Quan jo mori, no seré com Enkidu? El dolor ha entrat en el meu ventre. Em fa por la mort i vago sobre l'estepa".
Guilgameix inicia una recerca per trobar el significat de la vida i, finalment, alguna forma de derrotar la mort. Viatja a través de les muntanyes i a través dels oceans, i localitza Utnapishtim, un supervivent del diluvi universal, qui li ofereix dues maneres d'aconseguir la immortalitat, però falla en totes dues. Primer, no pot romandre despert durant sis dies i sis nits i, segon, no pot protegir una planta màgica que una serp s'acaba menjant mentre ell dorm. Com que no ha pogut guanyar la immortalitat, el barquer Urshanabi el torna a casa i, un cop allà, escriu la seva història. Allò que Guilgameix sí que va aconseguir és descobrir-se a si mateix en la seva èpica aventura, i al final accepta que, si bé els individus són mortals, la humanitat és eterna, i veu la ciutat com una expressió de la humanitat i de les generacions futures. Les seves notables obres de construcció seran les que garantiran que la seva fama sobrevisqui a la seva mort. I amb la seva mort l'Epopeia finalitza.
HISTORICITAT
A la Llista Reial Sumèria, escrita al voltant del 1800 a.n.e., hi apareix Guilgameix com a cinquè rei de la primera dinastia d'Uruk, amb un regnat de 126 anys. També s'han trobat altres inscripcions on es relaciona amb reis històrics, com Mebaragesi de Kix. Amb tot, les referències són escassíssimes i de caire mitològic. Malgrat això, els alguns experts consideren que hi va haver un personatge real sobre el qual s'ha construït la llegenda.
 | ||
Representació de Guilgameix trobada al palau de Sargon II d'Assíria (segle VIII a.n.e.)
|
A la famosa tauleta XI de l'Epopeia, coneguda com a Tauleta del Diluvi, s'hi explica aquest esdeveniment, que té un clar paral·lelisme amb el diluvi bíblic. Amb tot, el relat del diluvi de l'Epopeia sembla que va ser un afegit posterior i adaptat del Poema d'Atrahasis, una altra peça literària escrita a Babilònia a mitjans del segon mil·lenni a.n.e., època en què es van escriure també els primers llibres de la Bíblia.
 |
| Tauleta XI que parla del diluvi i que va ser trobada a la biblioteca d'Assurbanipal de Nínive |
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
