La Tercera Dinastia d'Ur

Després de l'època del rei Gudea, la ciutat de Lagaix va perdre pistonada. La resta de ciutats sumèries no van trigar gaire a competir un altre cop per l'hegemonia. Uruk va començar destacant, però per poc temps.

❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides

El rei d'Uruk, Utukhengal, va tenir la idea de formar una coalició amb ciutats veïnes per tal d'expulsar els gutis (tribus nòmades que s'havien establert a Sumer feia gairebé un segle, culpables en bona part de la fi de l'Imperi Accadi). I ho van aconseguir. Però Urnammu, un general que acabava de ser nomenat governador d'Ur pel mateix Utukhengal, es va rebel·lar i va conquerir Uruk. Així s'iniciaria una dinastia que coneixem com a Tercera Dinastia d'Ur, datada entre 2112 i 2004 a.n.e. segons la cronologia mitjana, i entre el 2048 i 1940 a.n.e segons la cronologia curta.



La Tercera Dinastia d'Ur va consolidar el renaixement sumeri començat per Gudea de Lagaix, i va establir un període extremadament pròsper en sentit cultural i econòmic. Els accadis i els gutis havien estat lluitant fins aleshores per mantenir el control a la zona, però ara seran els sumeris qui agafaran un altre cop tot el protagonisme. 

Recreació de la ciutat d'Ur. 

Un cop al poder, Urnammu, que s'havia proclamat Rei de Sumer i Accad, va reformar l'administració i la burocràcia, i va unificar tota la Baixa Mesopotàmia. Va substituir les dinasties locals de les ciutats que dominava per funcionaris afins que en feien de governadors. D'aquesta manera, volia imitar Sargon d'Accad. També va construir el famós zigurat d'Ur, que estava dedicat a Nanna, déu de la Lluna. La paraula zigurat deriva del mot accadi zaqaru (construir en alt). Tot i que és possible que abans ja es construïssin torres d'aquesta mena, sembla que va ser en aquesta època quan van adquirir més importància. De fet, totes les principals ciutats tenien un zigurat dedicat al seu déu favorit. Tot i que el zigurat d'Ur és avui molt famós per les restes que en queden, van ser més imponents els d'Uruk i Babilònia.

Recreació del zigurat d'Ur
Restes actuals del Zigurat d'Ur.

El zigurat d'Ur tenia una base de 60x45 metres i una alçada de més de 40 metres. Constava de tres plantes esglaonades amb terrasses. A dalt de tot hi havia un santuari, el temple. Al temple es podia accedir directament per unes escales centrals. També hi havia escales laterals adossades a les parets de les plantes. A les terrasses hi havia diferents tipus de vegetació i arbres. Tot es va construir amb maons de fang assecats al sol o cuits en forns, que eren més resistents. El santuari era de maons esmaltats. A més, el zigurat estava envoltat per un mur d'uns 8 metres d'alçada amb alguns edificis adjacents. El recinte era el centre neuràlgic de la ciutat. Avui només en podem veure la primera planta i una part de la segona, totes dues molt desgastades. També cal dir que les restes d'avui pertanyen a la reconstrucció que va fer Nabucodonosor II de Babilònia, més de 1000 anys després de ser destruït l'original en mans dels elamites, fet que va ocasionar la fi de l'hegemonia d'Ur. 

Segell cilíndric d’Urnammu (esquerra), i la seva impressió moderna (dreta).

Plànol d'una propietat immobiliària.

Urnammu, a més de construir, va unificar els pesos i unitats de longitud, mesura que també havia adoptat Sargon al seu dia. També va envoltar Ur d'imponents muralles i va renovar i ampliar el seu port. Quan va morir va deixar un regne sòlid i estable.

Els quatre successors d'Urnammu (Xulgi, Amarsina, Xusin i Ibbisin) van haver d'enfortir les fronteres davant dels avanços dels hurrites i els amorrites. Amb tot, els amorrites van aconseguir instal·lar-se en diferents ciutats mesopotàmiques. A més, els elamites es van revoltar i van arrasar Ur, com he avançat abans. D'aquesta manera, la Tercera Dinastia d'Ur va desaparèixer. Ara els tocaria a les ciutats d'Isin i Larsa rivalitzar per l'hegemonia de la Baixa Mesopotàmia fins a l'arribada, al segle XVIII, d'una nova potència: la Babilònia d'Hammurabi.


Accedeix a la cronologia de Mesopotàmia i no et perdis 😋


Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els cavallers medievals

Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir el senyor d'un castell. En l' època carolíngia , els reis francs recompensaven els seus millors cavallers amb terres. A canvi d'aquestes terres, els cavallers es comprometien a lluitar a les seves ordres sempre que els necessités. Aquesta pràctica es va fer costum posteriorment, introduint-se al sistema feudal i escampant-se per Europa. La figura del cavaller va guanyar molta importància a partir del segle XI, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportam
MÉS INFORMACIÓ

Les croades

Imatge
Les croades, que es van produir entre els segles XI i XIII, van ser campanyes militars europees a orient que buscaven alliberar territoris del poder de l'islam. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides El nom croades prové de la creu vermella que es cosia a la roba dels qui hi participaven, els quals s'anomenaven croats . Podien ser laics, religiosos o membres d'ordes militars de caràcter religiós. La historiografia tradicional sempre ha dit que la principal causa de les croades era el fervor religiós, cosa que feia de vital importància recuperar els territoris del Pròxim Orient sota l' islam . La regió que va veure néixer el cristianisme no podia estar en mans de musulmans, i els cavallers van posar tots els esforços per canviar la situació. Els reis i guerrers 'prenien la creu', expressió que volia dir que juraven lligar-se a la croada per causa de la fe, el motor que els movia. Però, la historiografia actual ens parla d'altres causes que cal
MÉS INFORMACIÓ

El "descobriment" d'Amèrica

Imatge
Quan Cristòfor Colom va arribar al nou continent el 12 d'octubre de 1492, es va iniciar un procés de conquesta i colonització que va ocasionar la desaparició de moltes cultures i llengües, així com una enorme mortaldat per culpa de les malalties que hi van portar els castellans. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides PER QUÈ LI DIEM AMÈRICA ? La primera vegada que es va fer servir aquest nom en un mapa va ser el 1507, a càrrec del cartògraf alemany Martin Waldseemüeller. Hi apareixia Amèrica envoltada d'aigua com un continent separat de la resta i amb banderes castellanes. Waldseemüeller va agafar el nom en honor de l'explorador italià Amerigo Vespucci, que treballava al servei de Portugal i Castella. Li va posar la marca a (amerigo > americo > america), com la resta de continents coneguts aleshores: Àsia, Àfrica i Europa. Entre el 1497 i el 1504, Vespucci havia fet tres expedicions al continent que havia deixat detallades en unes cartes que va publicar
MÉS INFORMACIÓ

La Il·lustració

Imatge
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural que es va desenvolupar principalment a Europa durant el segle XVIII i que va influenciar Amèrica. Com a conseqüència, es van produir grans canvis socials i polítics en les societats europees i americanes. Al caliu dels seus ideals, l' edat moderna donaria pas a l' edat contemporània . Aquest moviment, que va ser una evolució agosarada del Renaixement , considerava que la raó era la llum que il·luminava el coneixement humà i que trauria les persones de la ignorància per tal de construir un món millor. El segle XVIII és sovint anomenat el segle de les llums , perquè és quan la Il·lustració es va fer més famosa i influent. L'empirisme, basat en la importància de l'observació i experimentació per conèixer la veritat de les coses, i el racionalisme, l'ús lògic de la raó, van ser dos corrents filosòfics del segle XVII que van tenir molt a veure amb el naixement de la Il·lustració. A més, el món intel·
MÉS INFORMACIÓ

Els vikings

Imatge
Els vikings van ser un grup de guerrers i marins que pertanyien a pobles originaris d'Escandinàvia i que estaven ubicats a les actuals Noruega, Suècia i Dinamarca. Entre els segles IX i XI van expandir-se per moltes zones europees, saquejant i establint-se en nous territoris. La seva influència va ser tal, que fins i tot aquesta època rep el nom d' era vikinga (793-1066). ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides La paraula viking té l'origen a la llengua nòrdica antiga, però no se sap segur de quina paraula concreta deriva. Hi ha una teoria que diu que ve de vik , que significa 'badia' o 'cala', i una altra diu que ve de vika , que vol dir 'milla marítima'. La veritat és que un viking era aquell que sortia a la mar amb el propòsit de guanyar riqueses per mitjà de la violència. No tots els escandinaus eren vikings, però sí que tots els vikings acostumaven a ser escandinaus.  Els vikings eren originaris de pobles escandinaus de parla germ
MÉS INFORMACIÓ