Hammurabi de Babilònia
Durant els dos segles següents després de finalitzar la Tercera Dinastia d'Ur, bona part de Mesopotàmia va ser un poti-poti de petits regnes enfrontats que passarien per èpoques de més o menys supremacia.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
Les ciutats d'Isin i Larsa es barallaven per aconseguir l'hegemonia de la Baixa Mesopotàmia. Mentrestant, Ur revifava i es convertia en un referent comercial i cultural. Els gutis es mantenien a prop de les muntanyes Zagros, a l'expectativa, i els amorrites s'establien sense gaire oposició en diverses ciutats importants com Assur, Mari, Eixnunna, Babilònia i Larsa. Els amorrites (també anomenats amorreus) vivien als deserts de Síria i Aràbia, i una part d'ells acostumaven a ser nòmades. En el cas de la dinastia amorrita de Babilònia, i més concretament del seu sisè rei, hi trobem un nou líder que va unificar novament tot Mesopotàmia: Hammurabi.
 |
Fins a l'arribada d'Hammurabi, Babilònia havia sigut un regne mitjà que estava per sota d'Assíria, que controlava l'Alta Mesopotàmia, i de Larsa, que controlava bona part de la Baixa Mesopotàmia. Tothom buscava defensar el seu territori i controlar les rutes comercials. Enmig de tot, Babilònia hi buscava el seu lloc.
Hammurabi es va trobar una situació política internacional complicada quan va ser entronitzat. Però va ser un bon estrateg, astut i pacient. Les primeres conquestes les va realitzar només a prop dels seus dominis originals, sense gaires ínfules, i es van produir durant els primers quatre anys de regnat. Després, va estar dinou anys sense cap activitat bèl·lica, i durant aquest temps de pau va embellir Babilònia amb la construcció d'estàtues, temples i canals. També va millorar les seves muralles i les de les altres ciutats dins dels seus territoris.
A l'Alta Mesopotàmia, Assíria havia establert un fort regne en mans de l'amorrita Shamshiadad I, però quan va morir algunes ciutats se'n van independitzar. Per altra banda, la ciutat d'Eixnunna, per tal d'aconseguir més supremacia, va pactar amb Elam, Subartu (terme primerenc i genèric per als pobles del nord mesopotàmic) i els gutis, amb el propòsit d'atacar Babilònia. La resposta va ser un altre pacte entre Babilònia, Alep i Mari, aquestes dues últimes també en una posició emergent. La coalició liderada per Hammurabi de Babilònia va derrotar tots els seus enemics sense pietat.
Hammurabi va aprofitar la situació i també va conquerir la ciutat de Larsa. Però no es va quedar aquí. Amb l'embranzida agafada, va continuar durant els següents anys conquerint ciutats com Eixnunna i Mari, i va fer expedicions contra Assíria i Elam. Cap a l'any 1750 a.n.e., tot Mesopotàmia tornava a estar sota el seu control. Aquesta entitat la coneixem com a Imperi Paleobabilònic.
Hammurabi va morir poc després d'haver assolit aquesta fita (l'any 43 de regnat) i els seus successors no van saber mantenir l'imperi, que començaria a minvar irremeiablement. L'any 1595 a.n.e., Babilònia seria destruïda per una incursió hitita dirigida pel rei Mursilis I, i la seva dominació acabaria definitivament (segons la cronologia mitjana, l'Imperi Paleobabilònic es va estendre des de l'any 1792 fins al 1595 a.n.e., mentre que la cronologia curta l'ubica entre el 1728 i el 1531 a.n.e.).
Poc temps després, serien els cassites (poble arribat de l'altiplà iranià) qui la reconstruirien. Els cassites hi van consolidar una dinastia que duraria fins al segle XII a.n.e., quan els elamites van conquerir la ciutat.
EL CODI D'HAMMURABI
A més de les seves conquestes, Hammurabi és famós avui dia pel codi de 282 lleis que va deixar escrit en una estela cilíndrica de pedra de diorita de gairebé 2,5 metres d'alçada.
 |
| Estela d'Hammurabi per davant Font |
 |
| Estela d'Hammurabi per darrera Font |
 |
| Detalls de l'escriptura de l'Estela d'Hammurabi Font |
 |
| Relleu principal de l'Estela de Hammurabi Font |
L'Estela d'Hammurabi no va ser el primer codi de lleis de la història, però sí potser el més complet fins llavors. El codi, escrit en accadi, inclou disposicions legals sobre el comerç, els impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes. Hi apareix en alguns casos la que coneixem com llei de talió (ull per ull i dent per dent). Aquesta estela jurídica també és un dels exemples més primerencs del principi de presumpció d'innocència, ja que suggereix que l'acusat o l'acusador tenen l'oportunitat d'aportar proves. Això sí, agafat amb pinces, perquè res a veure amb la presumpció d'innocència moderna, tot i que per aquella època era tot un avenç. Aquesta estela va ser robada pels elamites quan van conquerir la ciutat cap al 1155 a.n.e., quan estava en mans dels cassites. La van portar a Susa, on va ser trobada per arqueòlegs moderns.
En aquest codi també hi podem veure, a grans trets, com estava formada la societat babilònica amorrita. La classe alta s'anomenava awilum. Els shibutum eren els caps de les famílies més influents que formaven una assemblea anomenada phurum. Després hi havia el poble, anomenat mushkenum, i els servents, els wardum. Els wardum portaven una marca que els identificava i sembla que també una mena de floc de cabells característic. Per acabar, podem identificar els asiru, que eren els presoners de guerra, propietat del rei. Aquests eren esclaus en tota regla.
Els homes casats podien prendre una esposa secundària o concubina esclava que mai tindria el mateix rang que la principal. Això en el cas que la principal fos estèril. Però si la secundària intentava competir amb ella, la podien vendre. L'adopció també estava regulada per tal de garantir una descendència. Aquests nous fills tenien el mateix dret que un descendent de sang. El primogènit heretava en primer lloc i un pare no el podia treure aquest dret excepte que fos per una reincidència d'una falta greu degudament provada i establerta per llei.
L'estat era propietari de terres que repartia entre famílies que treballaven per a un servei reial. Després hi havia les propietats religioses i les particulars. Aquestes últimes eren majoritàries. Com a detall curiós, el servei de correus era força ràpid i estava basat en una sèrie de senyals lluminosos per mitjà de fogueres, com si fossin fars.
 |
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
