Els pobles de la mar
Durant el segle XII a.n.e. diversos pobles originaris de les costes i illes mediterrànies van arrasar bona part del Pròxim Orient. Com que hi van arribar principalment en vaixells, els historiadors els anomenen 'pobles de la mar'.
 |
Abans de produir-se el sotrac, els micènics, anomenats també aqueus, dominaven l'actual Grècia i bona part de la mar Egea. Els hitites, per la seva part, controlaven gairebé tot Anatòlia i estaven enfrontats amb Assíria, que es feia poderosa a la conca mesopotàmica. Egipte es trobava al cim de la seva esplendor, amb el que coneixem com a Regne Nou, i batallava amb els hitites per territoris fronterers sense que la balança es decantés clarament per cap dels dos bàndols. Però tot canviaria en qüestió de menys d'un segle gràcies als continus atacs dels pobles de la mar.
Els orígens dels pobles de la mar, nom adoptat a mitjans del segle XIX per l'egiptòleg Emmanuel de Rougé, són desconeguts. S'ha proposat que provenien de les costes d'Àsia Menor, de les illes de la mar Egea i de les illes mediterrànies en general. Van navegar per la Mediterrània oriental i van envair i saquejar en diverses onades Anatòlia, Síria, Fenícia, Canaan, Xipre i Egipte, especialment durant el segle XII a.n.e. Alguns d'aquests pobles, a més, cercaven un lloc on establir-se i anaven amb les famílies a bord. Què va provocar aquests atacs i moviments migratoris? No se sap. Però hi ha algunes coses a tenir en compte que ens poden ajudar a tenir-ne una idea.
En aquella època s'estaven produint a Europa de l'Est diverses migracions a gran escala, com les dels pobles celtes, que estaven alterant les societats natives de moltes regions. També es creu que factors climatològics extrems, com sequeres, van facilitar encara més aquesta inestabilitat. Tot plegat hauria resultat en masses de gent cercant un nou lloc on viure i d'altres, empenyades per aquestes, abocades a la pirateria amunt i avall per la Mediterrània oriental, on sabien que els poderosos hitites i egipcis tenien sota el seu control ciutats i regnes amb riqueses. Segurament, els supervivents dels primers atacs a la Grècia micènica i costa d'Anatòlia també van crear les seves pròpies faccions per saquejar i guanyar-se les garrofes.
Un altre detall a tenir en compte és que el comerç de coure es va veure afectat en aquella època. Les raons d'això encara són debatudes, però els hitites, que dominaven aquest comerç, van imposar restriccions molt severes als pobles de la Mediterrània oriental i al món micènic. I el coure era bàsic per fer bronze, principal metall usat en el dia a dia i per a la guerra. És possible que alguns pobles, veient perillar el seu model de vida, decidissin revoltar-se i atacar les costes anatòliques sota el control dels hitites.
Tot fa pensar que la caiguda de Troia explicada a la Ilíada i atribuïda a Homer és en realitat una mitificació dels conflictes ocorreguts en la regió de la mar Egea durant aquesta època caòtica. La història de Troia serviria, doncs, per dotar als grecs d'un passat gloriós després de segles de foscor des de la fi del món micènic. Si Troia va ser saquejada i destruïda, segurament va ser pel conflicte en el comerç de metalls i és possible que alguns dels pobles de la mar hi participessin.
Durant el segle XIV a.n.e., ja hi havia hagut alguns grups dedicats a la pirateria que després formarien part dels pobles de la mar. I durant el segle XIII a.n.e., Egipte va repel·lir atacs d'aquests grups i fins i tot en va reclutar presoners per al seu exèrcit. Alguns grups organitzats van arribar a participar com a mercenaris a favor d'alguna de les potències del moment. Ho sabem perquè apareixen esmentats com a part dels dos bàndols, hitita i egipci, que es van enfrontar a la batalla de Cadeix, pels volts del 1270 a.n.e.
Durant el segle XII a.n.e., aquests primers grups més altres pobles que anaven arribant per les raons exposades anteriorment, van començar a assolar la costa d'Anatòlia i del Llevant sense miraments, fins a topar de front contra Egipte. Eren onades destructores regulars i intenses que van trastocar de dalt a baix l'escena social i política d'aquella època.
 |
| Representació de guerrers dels pobles de la mar (autor Johnny Shummate) |
No només eren una gran quantitat de gent, sinó que alguns d'aquests pobles sembla que tenien armes de ferro i d'altres de bronze més avançades, cosa que segurament els donava avantatge davant de la majoria de pobles que es trobaven. Al Pròxim Orient només els hitites coneixien com treballar el ferro i les seves propietats, però tan sols comerciaven amb ell com a metall de luxe i poca cosa més, perquè la seva producció encara era molt costosa. Alguns dels pobles de la mar, en canvi, devien tenir un coneixement més avançat de les tècniques de fosa i feien servir el ferro de forma més generalitzada. A hores d'ara, no sabem com van aconseguir aquest coneixement.
Menys d'un segle van durar les aventures més emocionants d'aquests pobles, fins que Egipte en va vèncer una coalició cap al 1175 a.n.e. a la batalla del Delta, la primera batalla naval que coneixem de la història. Un cop passada aquesta batalla, els supervivents dels pobles de la mar van començar a establir-se definitivament en diversos indrets, on quedarien diluïts entre la població veïna. El destí exacte no el sabem, tot i que és raonable pensar que seria diferent del lloc de procedència. Se n'han fet moltes especulacions i n'hi ha teories més o menys acceptades, però la seva base sempre és mínima.
 |
| Batalla del Delta representada al temple de Medinet Habu, Tebes. Font |
Tenim alguns textos de l'època que expliquen la destrucció provocada pels pobles de la mar, i sobretot inscripcions i altres registres egipcis que en parlen donant noms. Cal tenir present que aquests noms segurament representen tan sols una part del conjunt de pobles protagonistes.
- Els sherden. S'especula que eren originaris de Sardenya o que aquesta illa va ser el seu destí final. Es creu que el nom de l'illa deriva d'ells.
- Els lukka. Potser procedent del sud d'Anatòlia. Van comptar amb una flota poderosa i es van dedicar principalment a la pirateria.
- Els ekwesh. Se'ls relaciona amb els micènics.
- Els teresh. Es creu que eren avantpassats dels etruscos.
- Els shekelesh. Podrien estar relacionats amb els sículs de l'illa de Sicília. És possible que fos el seu destí final i que es convertissin en els primers habitants de l'illa.
- Els peleset. Emparentats amb els filisteus. Segons alguns, originaris de Creta i, segons altres, d'origen caucàsic.
- Els tjeker. Podrien ser una branca dels peleset.
- Els denyen. Eren aliats dels peleset i tjeker, possiblement procedents de les costes de la mar Egea. Hi ha qui els relaciona també amb els micènics.
- Els weshesh. Se'ls vincula a Wilusa (nom hitita de la ciutat de Troia). Serien els supervivents de la destrucció de la ciutat.
Les conseqüències de tot plegat van ser molt rellevants i estan emmarcades en el col·lapse de l'edat del bronze.
La cultura micènica i la seva influència va desaparèixer per complet. En poc temps, els doris (un poble arribat del nord) va envair fàcilment Grècia i s'hi va establir en una de les seves regions. Aquests serien els fundadors d'Esparta.
Grècia va quedar sumida en una foscor que duraria tres segles fins que es van consolidar les famoses polis, ciutats-estat independents entre si, però amb una mateixa cultura. Aquestes polis serien creades pels doris i els supervivents del col·lapse micènic (principalment aqueus, eolis i jonis), tots ells emparentats per la llengua. Així es formaria l'antiga Grècia. A més, els grecs crearien colònies comercials per tota la Mediterrània.
L'Imperi Hitita va quedar ensorrat i el buit de poder a Anatòlia va ser ocupat pels frigis, un poble acabat d'arribar, segurament des de Tràcia. No se sap si havia sigut part dels pobles de la mar o si simplement se'n van beneficiar de la situació. També el lidis van aparèixer a Anatòlia en circumstàncies similars. Frigis i lidis serien els principals pobles d'aquella regió durant molt de temps. Als lidis els devem l'encunyació de monedes.
Les ciutats fenícies, per la seva banda, haurien de refer-se amb el comerç com a principal bandera, impulsant les seves colònies per tota la Mediterrània en una clara competència amb els grecs.
Al sud del Llevant, va emergir un regne petit nou, però amb una gran història al darrere: el Regne d'Israel. Pel que fa a Mesopotàmia, seria redibuixada amb Assíria arribant al cim de la seva esplendor.
Els egipcis, tot i que van derrotar els pobles de la mar a la batalla del Delta, van pagar un preu molt alt. L'elevat nombre de baixes, més la desatenció d'altres indrets dins dels seus dominis, ocasionaria una disminució ràpida de la seva influència exterior.
 |
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
