Entrades

Som-hi!

Què trobaràs en aquest web?

Imatge
Hola, soc  El Gat Saberut! Aquest web funciona com un blog i té dos propòsits principals: 1️⃣ Explicar-te la història de la humanitat, i especialment de Catalunya, de forma amena i senzilla, amb explicacions de context, mapes i cronologies. Tot això evitant un to acadèmic, però mantenint el rigor. 2️⃣ Omplir-te el cap de temes de cultura general que t'ajudaran a descobrir el món en què vius. HA ARRIBAT L'HORA! Les divisions històriques de la història d'Europa i el Pròxim Orient, i que són les tradicionals, són les següents: Edat Antiga  Des de l'aparició de l'escriptura fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476. Edat Mitjana  Des del 476 fins a l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica, l'any 1492. Edat Moderna  Des del 1492 fins a la Revolució Francesa, l'any 1789. Edat Contemporània  Des del 1789 fins a l'actualitat. Pel que fa a les dates antigues, faig servir l'expressió a.n.e. (abans de la nostra era) en comptes de ...

Els iroquesos

Imatge
El poble dels iroquesos es va formar a prop dels Grans Llacs i durant molt de temps van ser un poble nòmada fins que van formar la Confederació Iroquesa. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Quan pensem en els pobles indígenes d’Amèrica del Nord, sovint ens venen al cap imatges simplificades: tribus disperses, vida primitiva o societats sense estructura política complexa. Però aquesta visió és profundament enganyosa. Els iroquesos, per exemple, van construir una de les confederacions polítiques més estables i sofisticades del continent, molt abans de l’arribada dels europeus. Els iroquesos van poblar sobretot els voltants dels llacs Ontàrio i Erie fins al riu Hudson, a la regió nord-est. A si mateixos es deien haudenosaunee , que significa 'gent de la casa llarga'. L'origen del terme iroquès és desconegut i va ser popularitzat pels colons europeus. Era un poble molt guerrer que es va fer sedentari i molt territorial. Les principals tribus eren els mohawks, ...

Els indis d'Amèrica del Nord

Imatge
Abans de l'arribada dels europeus a Amèrica del Nord, centenars de pobles habitaven els seus turons, les seves immenses planes i les valls més inhòspites. La seva vida passava en total harmonia amb la natura, fins que l'home blanc ho va sotragar tot. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Els pobles indígenes nord-americans estaven formats per grans famílies que formaven tribus amb lligams entre si que es perdien en la memòria de la història. De costa a costa, tots tenien trets similars i, alhora, importants diferències que les convertien en cultures riques i amb molta personalitat, tot i que sense els avanços dels maies , mexiques o inques . Cada grup va adoptar el seu propi estil de vida segons els recursos i l'entorn on vivien. Van desenvolupar les eines i els estris necessaris per a les exigències del seu hàbitat. Les cases es construïen amb els materials de la zona, amb dissenys adients al clima local. L'adaptació a la natura que els envoltava era c...

Quan Catalunya era arrasada per les bombes

Imatge
Després que Catalunya va caure a les urpes dels Borbons un cop perduda la guerra contra Felip V , el país encara va ser bombardejat més vegades de forma ferotge i sense cap mena de pietat. Repassem els principals atacs. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Les bullangues van ser els disturbis succeïts en diferents ciutats catalanes entre el 1835 i el 1843, tenint com un dels focus principals la ciutat de Barcelona. Les causes eren diverses, com un fort sentiment anticlerical, la defensa del liberalisme progressista i l'enfrontament contra el govern de Madrid. Una d'aquestes bullangues donaria lloc al primer bombardeig de Barcelona del segle XIX. BOMBARDEJOS DEL SEGLE XIX El general espanyol Baldomero Espartero actuava com a regent de la reina Isabel II des de 1840, perquè encara era petita. En aquella època, malgrat la força industrial que emergia a Barcelona, la ciutat es trobava en una situació lamentable. Els barcelonins, uns 200.000, vivien encara amuntega...

Els algonquins

Imatge
Els algonquins eren un conjunt de tribus amb llengua i cultura similars que es van establir principalment a l'actual Canadà, vora els Grans Llacs, i a la costa est fins a la zona de l'actual ciutat de Nova York.  ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides No s'ha de confondre els algonquins com a tribu concreta (habitaven la vall del riu Ottawa) amb el grup lingüístic i cultural dels algonquins, que incloïa, a més d'aquests, moltes altres tribus. Serien els europeus qui usarien el terme algonquí com a generalització de totes elles. El nom algonquí  prové del terme maliseet  elakómkwik , que significa 'els nostres aliats', referit a la tribu de la vall del riu Ottawa. Els maliseet eren un clan que parlava una llengua de la mateixa família algonquina. Els de la tribu dels algonquins es deien així mateixos omàmiwininìwag , que significa 'els qui viuen riu avall'. Actualment, només queden unes 120.000 persones que parlen una llengua algonquina, c...

El castellà a Catalunya al llarg del temps

Imatge
Article fet en col·laboració amb Parla Catalana . Avui dia hi ha molta gent que no sap que el castellà és en realitat una llengua molt recent a Catalunya. Quan va començar a tenir un ús significatiu als carrers va ser arran de les migracions castellanoparlants rebudes a partir de mitjans del segle XX. Abans d'això, la seva presència estava lligada a sectors específics de la societat i era percebuda com a llengua forana que es feia servir per motius concrets, lluny de la cultura popular i del gruix de la població. Però anem a pams per entendre-ho tot. Fins al segle XV el castellà era una llengua gairebé inexistent a Catalunya . Els nobles que assitien a les Corts Generals de la Corona d'Aragó parlaven únicament català i sembla que entenien l'aragonès, perquè els nobles aragonesos hi parlaven en aquesta llengua. En aquella època, la llengua dels moriscos que vivien en poblats esquitxats arreu del país era molt més present a Catalunya que no pas el castellà. Serà a partir del...

El pitjor bombardeig no nuclear de la història

Imatge
La nit del 10 de març de 1945 va ser sens dubte la més sagnant i esgarrifosa de la història del Japó, ja que la ciutat de Tòquio patiria un bombardeig sense precedents. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Cap al final de la Segona Guerra Mundial , i en el context de la Guerra del Pacífic entre els Estats Units i el Japó , la ciutat de Tòquio es va convertir en una foguera gegant plena d'horror en un dels episodis més dramàtics de l'època, conegut com a  Operació Meetinghouse . A començaments del 1945, el Japó encara resistia, però ja havia perdut gran part de la seva marina i del seu imperi. Washington buscava debilitar la capacitat del país per continuar la guerra abans d’una possible invasió de l’arxipèlag. Així que és va preparar un bombardeig massiu de Tòquio. L' Operació Meetinghouse seria encarregada al general Curtis LeMay. Després de mitjanit, el 10 de març de 1945, fins a 279 avions estatunidencs van llençar durant gairebé tres hores 1.665 tones...

La prostitució a la Barcelona medieval

Imatge
La prostitució a la Barcelona medieval va passar per diferents fases fins a ser totalment regulada entre els segles XIV i XV. Vols conèixer aquesta història? Hi ha temes que sovint s'ha intentat dissimular sota capes de moral, silenci o escàndol. La prostitució n’és un dels més persistents. Des de les ciutats més antigues fins als grans centres comercials medievals, el sexe remunerat ha existit sempre, encara que cada societat l’hagi explicat a la seva manera. Paradoxalment, sovint és en els períodes que imaginem més rígids (com la baixa edat mitjana) on es troben les solucions més pragmàtiques. Mentre els sermons condemnaven el pecat, les autoritats urbanes prenien decisions molt terrenals: delimitar carrers, fixar normes, controlar intermediaris. No per celebrar la prostitució, sinó per administrar-la.  Al cap i a la fi, la prostitució no és només una qüestió moral. És una qüestió social, econòmica i urbana. Té a veure amb la pobresa, amb la migració, amb els desequilibris de gèn...