Entrades

Som-hi!

Què trobaràs en aquest web?

Imatge
Hola, soc  El Gat Saberut! Aquest web funciona com un blog i té dos propòsits principals: 1️⃣ Explicar-te la història de la humanitat, i especialment de Catalunya, de forma amena i senzilla, amb explicacions de context, mapes i cronologies. Tot això evitant un to acadèmic, però mantenint el rigor. 2️⃣ Omplir-te el cap de temes de cultura general que t'ajudaran a descobrir el món en què vius. HA ARRIBAT L'HORA! Les divisions històriques de la història d'Europa i el Pròxim Orient, i que són les tradicionals, són les següents: Edat Antiga  Des de l'aparició de l'escriptura fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476. Edat Mitjana  Des del 476 fins a l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica, l'any 1492. Edat Moderna  Des del 1492 fins a la Revolució Francesa, l'any 1789. Edat Contemporània  Des del 1789 fins a l'actualitat. Pel que fa a les dates antigues, faig servir l'expressió a.n.e. (abans de la nostra era) en comptes de ...

Com era la vida dels indis d'Amèrica del Nord?

Imatge
L'organització social i vida quotidiana dels indis variava en funció del context històric, el clima, els recursos disponibles i la relació amb les tribus veïnes. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Els pobles que vivien en zones desèrtiques vivien en petits grups i es movien sovint per trobar fonts d'aliments, fusta i altres materials. No necessitaven cap govern o estructura complexa, ni un codi de lleis estricte. Més aviat els calia una gran flexibilitat per adaptar-se a les circumstàncies canviants.  Els natius que vivien en territoris amb abundància de recursos naturals establien poblats més permanents i de mida més gran. Com que hi havia una concentració més important de persones, necessitaven una organització més complexa. Les construccions i infraestructures bàsiques s'havien de planificar molt bé. La presa de decisions havia d'estar més regulada, igual que les normes de conducta social i el repartiment de funcions.  Quan hi havia alguna mena de...

La Revolució Islàmica de l'Iran

Imatge
La Revolució Islàmica que va tenir lloc a l'Iran entre 1978 i 1979 canviaria per complet el futur del país i les seves relacions internacionals. És considerada per molts historiadors com una de les grans revolucions del segle XX. Descobreix la seva història! A finals dels anys setanta, l’Iran disposava d’una economia alimentada pel petroli, una capital moderna amb grans avingudes, universitats, cinemes i un estil de vida que, en molts barris de Teheran, recordava més a Europa que no pas al món islàmic tradicional. Les fotografies de l’època (dones sense vel, moda occidental, concerts i vida nocturna) semblen, a primera vista, incompatibles amb la revolució religiosa que esclataria entre 1978 i 1979. Tanmateix, sota aquesta aparença de modernitat hi havia una tensió política i social profunda que feia dècades que creixia. EL COP D'ESTAT DE 1953 L'Iran ja havia viscut una occidentalització accelerada a càrrec del xa (rei) Reza Pahlavi (1925-1941). El seu objectiu era converti...

Els iroquesos

Imatge
El poble dels iroquesos es va formar a prop dels Grans Llacs i durant molt de temps van ser un poble nòmada fins que van formar la Confederació Iroquesa. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Quan pensem en els pobles indígenes d’Amèrica del Nord, sovint ens venen al cap imatges simplificades: tribus disperses, vida primitiva o societats sense estructura política complexa. Però aquesta visió és profundament enganyosa. Els iroquesos, per exemple, van construir una de les confederacions polítiques més estables i sofisticades del continent, molt abans de l’arribada dels europeus. Els iroquesos van poblar sobretot els voltants dels llacs Ontàrio i Erie fins al riu Hudson, a la regió nord-est. A si mateixos es deien haudenosaunee , que significa 'gent de la casa llarga'. L'origen del terme iroquès és desconegut i va ser popularitzat pels colons europeus. Era un poble molt guerrer que es va fer sedentari i molt territorial. Les principals tribus eren els mohawks, ...

Els indis d'Amèrica del Nord

Imatge
Abans de l'arribada dels europeus a Amèrica del Nord, centenars de pobles habitaven els seus turons, les seves immenses planes i les valls més inhòspites. La seva vida passava en total harmonia amb la natura, fins que l'home blanc ho va sotragar tot. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Els pobles indígenes nord-americans estaven formats per grans famílies que formaven tribus amb lligams entre si que es perdien en la memòria de la història. De costa a costa, tots tenien trets similars i, alhora, importants diferències que les convertien en cultures riques i amb molta personalitat, tot i que sense els avanços dels maies , mexiques o inques . Cada grup va adoptar el seu propi estil de vida segons els recursos i l'entorn on vivien. Van desenvolupar les eines i els estris necessaris per a les exigències del seu hàbitat. Les cases es construïen amb els materials de la zona, amb dissenys adients al clima local. L'adaptació a la natura que els envoltava era c...

Quan Catalunya era arrasada per les bombes

Imatge
Després que Catalunya va caure a les urpes dels Borbons un cop perduda la guerra contra Felip V , el país encara va ser bombardejat més vegades de forma ferotge i sense cap mena de pietat. Repassem els principals atacs. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Les bullangues van ser els disturbis succeïts en diferents ciutats catalanes entre el 1835 i el 1843, tenint com un dels focus principals la ciutat de Barcelona. Les causes eren diverses, com un fort sentiment anticlerical, la defensa del liberalisme progressista i l'enfrontament contra el govern de Madrid. Una d'aquestes bullangues donaria lloc al primer bombardeig de Barcelona del segle XIX. BOMBARDEJOS DEL SEGLE XIX El general espanyol Baldomero Espartero actuava com a regent de la reina Isabel II des de 1840, perquè encara era petita. En aquella època, malgrat la força industrial que emergia a Barcelona, la ciutat es trobava en una situació lamentable. Els barcelonins, uns 200.000, vivien encara amuntega...