El Gat Saberut

Sens dubte, la set és més urgent que la fam: sense aigua, el cos humà només pot resistir uns pocs dies. Però, si parlem d’aliments, la pregunta és inevitable: quant temps pot viure una persona sense menjar? No disposem d’experiments científics directes (per raons òbvies d’ètica) que determinin amb exactitud el límit de supervivència sense alimentació. Ara bé, la història ens ofereix diversos casos documentats de persones que, de manera voluntària, es van sotmetre a llargues abstinències: les vagues de fam. Una vaga de fam és la renúncia conscient a ingerir aliments com a forma de protesta. Sovint, qui la du a terme assumeix el risc extrem de morir si no s’atenen les seves demandes. Aquest tipus d’acció ha estat utilitzat especialment en contextos polítics i de repressió. Un dels casos més coneguts és el de l’irlandès Terence Joseph MacSwiney, alcalde de Cork, que va morir el 1920 en una presó britànica després de 74 dies de vaga de fam. La seva mort va tenir un gran impacte internacion...

El genocidi armeni va ser una persecució i assassinat massiu d'almenys 1,5 milions d'armenis per part del govern de l'Imperi Otomà entre 1915 i 1916.  ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides LA HISTÒRIA DELS ARMENIS Els armenis es consideren descendents dels antics urartis , amb una història que es remunta al novè mil·lenni a.n.e. Finalment, el Regne d'Urartu, o Biainili (com deien els locals) va desaparèixer cap al segle VI a.n.e. i sota el domini dels perses es va crear la satrapia d'Armènia, que duraria fins a finals del segle IV a.n.e. A la inscripció trilingüe de Behistun , escrita després del 520 a.n.e., hi apareix per primera vegada el topònim: Armina en persa, Harminuya en elamita i Urasthu en babilònic, similar a l'assiri Urartu . Armènia i les seves variants farien fortuna, mentre que a partir de l'edat mitjana els armenis començarien a usar el topònim Haik , en honor a un mític heroi. La seva història quedaria narrada per Moisès ...

Bé, a quina Espanya ens referim? Al topònim, al concepte geogràfic, a la nació o a l'estat? I embolica que fa fort, potser ens referim a l'estat nació? Doncs en parlarem de tot i aclarirem dubtes i errades freqüents sobre la idea d'Espanya al llarg dels segles.  Etimològicament parlant, Espanya prové del terme llatí Hispània  usat pels romans . Hi ha diverses teories sobre l'origen d' Hispània . El que sabem segur és que no té una arrel llatina, per tant, els romans el van agafar i adaptar d'un altre poble. Les dues teories més acceptades avalen l'origen fenici del topònim, tot i que en un cas es diu que significa 'terra de conills' i en l'altre 'terra de metalls'. Les dues propostes tenen lògica perquè el conill era un animal abundant a la península i poc conegut per als fenicis, cosa que els cridaria l'atenció. També les mines de metalls que s'hi trobaven eren molt rellevants.  Amb el temps, Hispània  derivaria a  España/Espany...

Després de la Guerra del Francès , Catalunya es va enfrontar a dècades complicades enmig de la lluita entre absolutistes i liberals, la febre groga i el terror del comte d'Espanya, tot amarat amb l'absolutisme sense complexos de Ferran VII. La Constitució de Cadis presentava algunes idees liberals, però era molt centralista. A més, mai es va poder posar en pràctica. Quan els francesos van marxar d'Espanya, Ferran VII no la va jurar, sinó que va imposar de nou l' absolutisme . Va eliminar les diputacions i ajuntaments, va restablir la Inquisició i va tornar els béns a l'Església. Li deien el Desitjat , perquè la seva tornada havia de posar fi a la presència dels invasors i els seus abusos i s'esperava que governés amb un caràcter obert. Però la realitat és que també va portar sota el braç injustícia, crueltat i misèria. Per això posteriorment seria conegut com el Felón , per ser considerat un malvat i un traïdor. Tan bon punt va tornar, Ferran VII es va dedicar a...

La diada de Sant Jordi, celebrada cada 23 d’abril, és una de les festes més estimades a Catalunya. Tot i no ser festiu oficial, els carrers s’omplen de gent passejant entre parades de llibres, comprant roses i participant en multitud d'actes culturals programats​. Però, quina és la seva història? Curiosament, la celebració tal com la coneixem avui (amb llibres i roses) no té uns orígens remots, sinó que és fruit del catalanisme cultural del segle XIX, que va dotar aquesta jornada d’un sentit de reivindicació literària i nacional encara ben viu​. Amb tot, alguns elements de la festivitat sí són ben antics: la llegenda medieval de Sant Jordi i el drac, el culte al sant com a patró, i el costum de regalar una rosa es remunten segles enrere​. LA LLEGENDA DE SANT JORDI I EL DRAC La història de Sant Jordi parteix d’un personatge real convertit en llegenda. Jordi (o Sant George, en anglès) hauria estat un oficial romà cristià, nascut a finals del segle III, que va ser martiritzat i decap...

Tot el que existeix, des de l’aire que respires fins a les estrelles més llunyanes, està format per un conjunt limitat d’elements que trobem ordenats en una de les eines més elegants de la ciència: la taula periòdica. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides La taula periòdica dels elements és una de les grans conquestes intel·lectuals de la ciència moderna. No és només una llista d’elements. És una eina que revela l’ordre ocult de la matèria, una mena de mapa que permet entendre per què les substàncies es comporten com ho fan. Però aquest mapa no va aparèixer de cop; és el resultat de dècades d’observació, intuïció i verificació científica. ELS PRIMERS INTENTS D'ORDRE A principis del segle XIX, els químics ja coneixien una trentena d’elements, però no tenien cap sistema clar per ordenar-los. Cada element semblava una peça aïllada. El primer gran pas el va fer el químic alemany Johann Wolfgang Döbereiner entre 1817 i 1829, quan va observar que alguns elements es podien...

Els gossos tenen una gran capacitat de connectar amb els humans i de mostrar una gran dependència envers ells. Des de fa milers d'anys, han estat una companyia inseparable a tot arreu del planeta. Aquestes són les seves curiositats més destacades. Un shih tzu i un bulldog francès Totes les races de gossos pertanyen a la  Canis lupus familiaris , una subespècie del llop. La intensa selecció artificial duta a terme per l'ésser humà ha resultat en unes 340 races diferents. Però, tranquils, mai s'ha aconseguit crear una espècie que no sigui Canis lupus familiaris , perquè les barreres genètiques entre animals de diferents espècies ho impedeixen. Totes les barreges han de ser entre gossos. Amb tot, la varietat és immensa. Tenim des d'un petit chihuahua fins a un enorme mastí, amb pesos que van des del 0,5 fins als 100 kg. Els gossos viuen en societats jeràrquiques flexibles, és a dir, qui és el dominant avui pot deixar de ser-ho demà si la majoria de grup així ho estableix. ...