El Gat Saberut

Entre el 1462 i el 1472 va tenir lloc la Guerra Civil Catalana, un dels esdeveniments més complexos de la història del país. Amb dos bàndols enfrontats i aliances inesperades a ulls moderns, el Principat patiria l'època política més complicada fins aleshores. La veritat és que ja es veia venir una catàstrofe com aquesta. Des de la pesta negra que Catalunya no aixecava el cap. Amb una demografia delmada i una profunda crisi econòmica, tot semblava anar malament.  Al camp es vivia una gran agitació pels anomenats mals usos , un conjunt de normes i costums pels quals els senyors sotmetien els pagesos a una explotació extrema. El resultat era que el camperol podia arribar a ser una possessió més del noble. Un dels costums que aixecava més polseguera durant el segle XV era la remença. Aquesta norma imposava que, si el pagès volia abandonar la seva terra, havia de pagar al seu senyor la indemnització que li fos requerida. Les quantitats sempre eren desorbitades, cosa que obligava el pag...

Durant l'època colonial, tones de plata sortien regularment d'Amèrica cap a mig món. Però, d'on sortia exactament tota aquesta plata, com s'aconseguia i a on anava a parar? Realment Castella se'n beneficiava? Vegem-ho! Les primeres riqueses saquejades pels castellans van ser les dels monarques natius. Per exemple, Francisco Pizarro reuniria 5.544 kg d'or i 11.960 kg de plata de l'emperador incaic  Atahualpa , que serien repartits entre la Corona de Castella, capitans i soldats. Més endavant es van descobrir multitud de jaciments d'or i sobretot de plata que van ser explotats curosament. Aquestes mines donarien lloc a campaments dedicats a l'extracció i després a ciutats. Els natius eren obligats a treballar-hi sota un règim de semiesclavitud. Amb el temps, en algunes regions també s'usarien  esclaus portats de l'Àfrica , com l'Equador i Veneçuela, a part dels portats a les plantacions de Cuba. LES GRANS MINES I SEQUES Durant les primeres ...

El Futbol Club Barcelona és una institució esportiva que ha captivat el cor i la ment de milions de persones arreu del món des de la seva fundació el 1899. Més que un club, representa una identitat i una cultura, i reflecteix la història i els valors de Catalunya. Repassem les principals curiositats històr iques del Barça! ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Quan el jove esportista suís Hans Gamper es va establir a Barcelona , es va enamorar de la cultura i llengua catalanes . El 22 d'octubre de 1899, amb només 22 anys, va decidir posar un anunci al diari Los Deportes per buscar interessats en jugar a futbol, un esport acabat d'arribar i que pocs catalans i espanyols coneixien.  El 29 de novembre, dotze joves encapçalats per Gamper van fundar el Foot-ball Club Barcelona al gimnàs Solè, situat al carrer Montjuïc del Carme número 5. La reunió fundacional va tenir lloc a la sala d'armes del recinte on es practicava i es donaven classes d'esgrima, floret,...

Segons la historiografia espanyola tradicional, la batalla de Covadonga va ser un impressionant i heroic enfrontament en què el noble got Pelai, líder de la resistència cristiana, va vèncer els musulmans i va assentar les bases de la Reconquista Española . Però, tot això és veritat? Segons la tradició, l'any 722 es va produir a Covadonga (territori dels asturs) una batalla en què Pelai (Don Pelayo) i les seves tropes van derrotar un exèrcit musulmà amb tota l'emoció i coratge del món. La realitat és que ni tan sols sabem la data exacta. Alguns historiadors situen la batalla entre el 718 i el 722, mentre que d'altres donen dates més tardanes, cap al 734 o 736. L'any 722 és simplement una convenció històrica sense fonament. La Crònica d'Alfons III, que es va escriure un segle després dels suposats fets i que consta de diverses versions (la Rotense del 887 i la Sebastianense, una versió corregida de poc després), diu el següent:  “Prenen les armes, s'alcen les cata...

Dins del mite de la Reconquista Española , hi ha el naixement del Regne d'Astúries com a llavor del procés que va portar a la restauració del cristianisme a la península. Però, què n'hi ha de cert? La tradició diu que una revolta de Pelai va expulsar els musulmans del nord i va assentar les bases d'un nou regne cristià: el Regne d'Astúries. Aquesta primera entitat cristiana va adquirir personalitat i organització ràpidament, però sembla que la realit és ben diferent. Ni Pelai ni el seu fill, Fàfila (o Fàvila), es van considerar mai reis.  El primer rei astur que es va proclamar així, amb un govern i cort molt primigenis, va ser el tercer cabdill astur, Alfons I, cunyat de Fàfila, que va governar, possiblement, entre el 739 i el 757. Però, era rei de què?  Les denominacions documentades per a l'entitat que governava Alfons I i els seus successors són molt diverses, com “regione asturorum”, “asturiensis provincie” o “patriam asturiensium”. També es feien servir expre...

A partir de la dècada de 1830, un cop mort Ferran VII, Catalunya va entrar de cap a peus en una revolució industrial sense competència a l'estat espanyol i només similar a la d'altres potències europees. Així començava una etapa sorprenent que marcaria el futur del Principat com a motor de l'economia espanyola. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Durant el regnat d'Isabel II, es van produir diverses reformes liberals que van facilitar un cert progrés en alguns àmbits. Com que la reina encara era molt petita quan va morir Ferran VII, va comptar amb dues regències, primer de la seva mare, Maria Cristina de Borbó (1833-1840), i després del general Baldomero Espartero (1840-1843). En el cas de Maria Cristina, va haver de deixar-se caure en mans dels liberals, els únics que defensaven la seva filla com a reina, ja que els més conservadors i de tendències absolutistes eren partidaris de Carles Maria Isidre, oncle d'Isabel II. D'aquí venia el conflict...

Quan pensem en l’edat mitjana, sovint ens venen al cap castells, croades i cavallers, però poques vegades ens preguntem com era l'educació en aquell món. Curiosament, la manera com l’Europa medieval va preservar i transmetre el coneixement és una de les seves herències més decisives. En els darrers segles de l’ Imperi Romà d'Occident  , l’educació havia estat un privilegi reservat a les elits. Els nens de famílies benestants acudien a escoles públiques o privades per aprendre a llegir i escriure en llatí, estudiar els clàssics, com Ciceró o Virgili, i dominar la retòrica, essencial per a la carrera política o administrativa. Amb la descomposició de l’Estat romà, aquesta estructura col·lapsaria. Les ciutats, centres de cultura i administració, van perdre pes; els mestres i gramàtics van desaparèixer o van trobar refugi a l’Església; i la major part de la població, sobretot al camp, va quedar analfabeta. Les escoles públiques i institucions laiques d'ensenyament del món romà ...